dijous, 13 de juliol de 2017

El terratrèmol de les Piles.

                                                      EL TERRATRÈMOL DE LES PILES

El 28 d'agost del 1606, el rector i prevere de les Piles Hieronjm Gomar batejava a Joan Brianso, que era fill de Montserrat i d'Isabet de les Piles.
El padrí és Montserrat Mateu, fill de Joan i Catherina del Mas del Cugul de la parròquia de Vallverd i la padrina és Catherina Pons, donzella, filla de Jaume i Isabet de les Piles.

No tindria res de particular aquesta inscripció baptismal, si no fos que el rector al.ludit anotés al costat esquerre del foli, aquesta frase: "dit dia una ora antes del dia y ague terra tremol y se entengue per molts llocs". (1)

Aquest terratrèmol és inèdit, doncs no consta al llibre ja clàssic de l'Eduard Fonserè i Josep Iglésies que és un recull de dades sísmiques a les terres catalanes. (2) En aquest llibre consta un terratrèmol ocorregut els dies 20 i 21 de desembre de 1605 d'intensitat VI (3), que fou percebut a la ciutat de Barcelona.

A les Rubriques de Bruniquer, diu així: "Dimecres à 21 de Desembre de 1605, en Dietari apar, que en la nit pasada hagué terratremol en Barcelona vers las partidas del Carrer de la Palla, y ques derrocaren algunas Xameneyas".

L'any 1605 fou bastant atípic, si més no per la zona del Maresme, doncs va ser molt plujós. De Barcelona estant ens diuen: "En lany 1605, foren tantas las Plujas, que causaren danys notables, ys gastaren molts blats en les Sitges, com se veu â 12 de Octubre cum sequentibus" (4).

A més al 12 d'octubre hi hagué un eclipsi notable de sol, i per acabar-ho de rematar a finals d'any, es produí el terratrèmol que hem comentat.

Sembla ser però, que la terra devia continuar tremolant de tant en tant. Des de Barcelona ens assabenten que "A 10 de Janer 1606, las Portas de la muralla del Portal del Studi caygueren, y prengueren desota una fadrina que morí promptament, y un frare que restá sens sperança de Vida"(5).

Curiosament però, en aquesta última cita, enlloc s'anomena la paraula terratrèmol, encara que segurament devia ser una rèplica del terratrèmol de l'any anterior.

El terratrèmol de les Piles doncs, és molt possible que fos una rèplica més del moviment sísmic que començà l'any 1605.

I ja per cloure aquest article, potser caldria agraïr al prevere espilenc mossén Gomar, la breu nota que inserí al registre parroquial esmentant el sisme, encara que siga més de 400 anys després.


Josep Ballabriga Clarasó





(1) Llibre de baptismes, confirmacions, esposoris y òbits de noviembre de 1588 fins lo any 16422". Ho trobareu a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

(2) Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906.                              Eduard Fontserè i Josep Iglésies.
Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1971.

(3) Un terretrèmol de la intensitat VI segons l'escala de Mercalli, es considera un sisme fort. És percebut per tothom; molta gent s'esglaien. S'enfondren algunes xemeneies. Es mouen els mobles.

(4) Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona.

(5) Rúbrica d'Esteve Gilabert Bruniquer. Casos sinistres i successos extraordinaris de Barcelona.
Col.lecció de Documents Històrics Inèdits.
Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada