dilluns, 25 de març de 2019

Vint anys d allotjaments a les Piles 1554 1574.

                                 VINT ANYS D'ALLOTJAMENTS A LES PILES (1554- 1574)

Les Piles al segle XVII era un poble que comptava aproximadament amb unes 35 famílies, i la població devia arribar a la vora d'uns 175 habitants. Però com a qualsevol població de Catalunya estava obligada a hostatjar la tropa que servia al "rey sa Magestad".
"Els segles XV i XVI hi hagué a Catalunya un sistema d'aquarterament que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formada per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats"...
"Durant els darrers decennis del segle XV i al llarg del segle XVI, els capítols de cort insistiren d'una banda que els soldats només podien ésser admesos en cases particulars quan a la localitat on es trobessin no hi hagués hostal o castell, i, d'altra banda, que totes les despeses havien d'anar a càrrec dels soldats". (1)
Al segle XVI era obligat donar als soldats habitació en el domicili particular a més de llit, vinagre, oli, sal, foc i llum. Els soldats en canvi, i en teoria, havien de pagar la resta de vitualles.
A les Corts de Montsó de 1542, essent rei Carles I, s'acordà que les tropes només tindrien dret a llit i a foc, i que la resta d'aliments o vitualles caldria pagar-los de la seva butxaca.
Desconec com es distribuïen els allotjament de tropes als pobles de Catalunya, ho feien segons el nombre d'habitants de la població del lloc? No ho sé, i de fet, crec, que és un tema que no està prou estudiat.
A continuació farem esment de dos documents que fan referència a les despeses que causaren els allotjaments a les Piles durant el període que va de 1654 fins a 1674.
En realitat no tots els anys hi hagué despeses, però de 1653 a 1660 aquestes pujaren a 2.060 lliures de moneda barcelonesa.
El període que va de 1660 a 1668, no hi hagué cap allotjament, i per tan no hi ha cap despesa.
Desprès de 1669 a 1673 hi tornà ha haver gent allotjada, amb unes despeses que arribaren a 342 lliures.
Per tan, si sumem els dos períodes d'aquarterament pugen a un total de 2.402 lliures.
Caldria preguntar-se si aquestes despeses són inflades...o si són reals. I també em pregunto el perquè de tot aquest recompte?.

El 8 de març de 1674 es reuneixen a la casa de l'universitat (ajuntament), els jurats March Jover i Jaume Compta amb la major part del Consell de les Piles.
També hi ha present a requeriment dels jurats, el rector i prevere de la parròquia de Sant Martí de les Piles en Joan Pages, els qual en certa forma farà de notari. Ell redactarà un document on autenticarà i donarà fe dels serveis que el nostre poble prestà a la corona entre els anys 1654 i 1674.
La reunió en qüestió, és provocada  perquè han rebut un manament fet pel Senyor Doctor Joan Noet que és diputat local de la vila de Montblanc, el qual els requereix, com hem dit abans d'autenticar els serveis prestats al regne d'Espanya.
Al començament del document, a la columna de l'esquerra, es fa constar: "Se eutenticha de la guerra".

Any 1653. Jurats Joseph Talavera i Pascual Balle. Aquests any han allotjat a Don Agustin de Madina i 8 soldats de infanteria del tercio de Arago. I un soldat que feren anar fins a Girona. Munta un total de 170 lliures barceloneses.

Any 1654. Són jurats March Jover i Pau Sengenis. Allotjament de Don Hieronim Garcia capità de cavalls i 4 soldats. Puja a 310 lliures.

Any 1655. Jurats Magi Vallbona i Pera Caralt. Fou allotjat Pedro Ballester capità de cavalls. Total 240 lliures.

Any 1656. Jurats Joan Balcells i Magi Vallbona. Contingueren 5 soldats allotjats de la Companyia de Don Francisco "Suoto" capità de cavalls i 4 soldats de la Companyia del capità "Alcanio" Ferro capità de cavalls. Total 280 lliures.

Any 1557. Jurats Francesch Ginoves i Hieronim Ramon. Foren allotjats 2 minadors i feren anar un "bagatie" a Solsona. Puja 135 lliures.

Any 1558. Jurats Francesch Ginoves i Hieronim Ramon. Aquest any allotjen a 1 capità de cavalls i 3 soldats de cavalls. Són 230 lliures.

Any 1659. Jurats March Jover i March Vallbona. Allotjen a 1 "alferis" i a 3 soldats de la Companyia de Don Cope de Abreo capità de cavalls. Puja a 450 lliures.

Any 1660. Jurats Joan Balcells i Pere Caralt. Allotgen a lo "alferis" Soto i a 3 soldats de la mateixa companyia. Són 220 lliures. "Per lo donatiu de Puig carda" (deu ser Puigcerdà), 25 lliures. Total 245 lliures.

Any 1668. Jurats March Jover i Isidro Uguet. Hi ha allotjats 1 soldat de la Companyia de Don Joan de Baugue i 2 soldats de la Companyia de Don Joan de la Xapela. Són 30 lliures.

Any 1669. Jurats Joan Riba i Magi Vallbona. Allotjament de 2 soldats de cavalls de la Companyia del Príncep de Palma. Puja a 100 lliures.

Any 1670. Jurats Joan Talavera i Paschual Balle. Hostatgen a 2 soldats de cavalls de la Companyia del Príncep de Palma. Total 50 lliures.

Any 1671. Jurats Antoni Prous i Joan Rodes. Hostatgen a 1 ajudant reformat de la Companyia de Don Manuel Domps. Són 54 lliures.

Any 1672. Jurats Joan Balcells i March Vallbona. Com l'any anterior, hostatgen a 1 ajudant reformat de la Companyia de Don Manuel de Omps. Puja a 54 lliures.

Any 1673. Jurats Francesch Ginoves i Joan Borras. Repeteix l'ajudant reformat de la Companyia de Don Manuel de Omps. Total 54 lliures.

Al final del document datat a 17 d'abril de 1674, signen els testimonis Joan Talavera i Magi Vallbona, que són jurats i pagesos de les Piles.

Nota: Desconeixem si tots aquests allotjaments estaven al poble temporalment, o bé de forma permanent.
I una altra cosa que caldria conéixer, seria saber si a més de la tropa allotjada (comptant els caps, és clar), també hi havia algun dels seus familiars. Ho dic, perquè l'any 1668 a les Piles batejen  un nen de nom Francischo, que és fill de Francischo Carpineli i de Maria Rubia
El Francischo (el Pare), serveix a la Companyia del Príncep de Palma, que és "General de Cavallaria del exercito de Catalunya".
Els pares espirituals del dit nen són el Tinent Domingo de Pedro de dita Companyia i Francischo Prous de les Piles.

Desprès d'aquest document, n'hi ha un altre datat el 8 d'abril de 1674: Veiem-lo.

En la data al·ludida, es reuneixen els jurats de les Piles March Jover i Jaume Compta amb la major part del Consell, que ha estat convocat i congregat a la casa de la universitat... "se aiunten requereixen a Joan Pages", prevere i rector de l'esglèsia de Sant Martí de les Piles "per Autenticas una fe del tenor seguent".
I aleshores explica que la Universitat de les Piles ha rebut un manament fet pel Senyor Doctor Don Marti Anglesell Doctor del Real Consell. "y per acudi ha nostra obligacio en lo servey del Rey Nostre Senyor que Deu guart fer resolt lo honrat Consell del dit lloch de les Piles en servir asa magestat que Deu guart la summa y quantitat de quatre lliures deu sous per cada mes pagadors per lo temps y spay de sis mesos conforme acostuma pagar la Ciutat de Barcelona deposant dos mesos antissipats ala taula de la Ciutat de Tarragona, y aixis havent marxat la gent de dita vegaria de poch faran altra mesada y axis mateix havent continuat fins que sien complerts los sis mesos.
Testimonis Mathia Mas pages de la vila de Conesa y Isidro Uguet pages del lloch de les Piles tots de dit Archabisbat de Tarragona.
Al principi del document, i a la columna del costat esquerre es fa constar. "Se eutenticha del servey del rey sa Magestat".
Pel que es veu, aquest document constata que possiblement a cada poble de Catalunya es es devia pagar una mena de quota que devia contribuïr a pagar l'estada de l'exèrcit castellà al territori català.

Aquests documents, els trobareu a l'AHAT al "Manuale inceptum per me Joannem Pagès, preverme et rectorem ecclesia parrochialis Sancti Martini oppidi de les Piles, archidiosesi Tarracone die prima mensis maii anno domini 1666 et appono signum meum" 02.05.1666 - 15.05.1682. Pàgines 65, 66, 67, 68, 69 i 70.


Josep Ballabriga Clarasó


(1) Gran Enciclòpedia Catalana. Vol. 1.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada