dijous, 19 de març de 2020

La indústria de les armes de foc a Santa Coloma de Queralt.

           LA INDÚSTRIA DE LES ARMES DE FOC A SANTA COLOMA DE QUERALT

A Santa Coloma al segle XVII hi hagué unes quantes famílies que es dedicaven a fabricar pedrenyals. Aquests artesans armers eren anomenats pedrenyalers o pedrinyalers.

En aquest mateix segle també hi havia a la vila colomina, els polvorers que es dedicaven a produïr pòlvora en uns molins especials, que molien els tres ingredients imprescindibles per fer la pòlvora. Eren, és clar, els molins polvorers.

Al llarg d'aquest article, doncs, us explicarem sobre aquestes dos oficis: els pedrenyalers i els polvorers. I també dels encepadors, que com veurem tenen molt a veure amb els pedrenyalers. És clar que hauriem de parlar només en singular, doncs tan sols hem trobat a una única persona que es dedicava a aquest ofici.

I una altra cosa que us explicarem, serà sobre les famílies que es dedicaven a aquests oficis.

Però per començar potser seria bo d'explicar-vos sobre les característiques dels pedrenyals.
Aquesta arma de foc, era com una pistola llarga (la seva llargada, era d'entre 2 i 3 pams i mig de canó), és per això que depenent de la mida, en deien pedrenyals curts i llargs.
Prenien el nom de la pedrenyera, que era com també s'anomenava a la pedra foguera que era la que produïa la guspira per mitjà d'un pany especial (hem de dir que aquest pany era de disseny autòcton, una invenció catalana, vaja) (1) que encenia la pòlvora i propulsava els projectils.
Els projectils que disparava el pedrenyal, eren boles de pedra o de metall,(podien ser de plom o d'estany) més coneguts com a pilotes. Al disparar l'arma, sortien tres,quatre o més pilotes de cop.(2)

LA FABRICACIÓ DE PEDRENYALS
Tots els pedrenyalers que trobem a Santa Coloma se suposa que feien l'arma ells mateixos. Però als llocs grans, els pedrenyalers es dividien en tres especialitats separades: Els canoners, els encepadors i els panyetaires. Els primers es dedicaven a fer el canó de l'arma, l'encepador treballava la part de la fusta i feia la caixa o encep que era on encabien el mecanisme per disparar l'arma) i els panyetaires, que eren els mestres que feien els panys.
Els pedrenyalers colomins devien fer l'arma amb l'ajuda d'altres artesans que hi havia a la vila, com ferrers, manyans, serrallers i fusters. Però, això només és una suposició personal.
Els que volien exercir l'ofici de pedrenyaler els calia passar per tres etapes, la primera era la de l'aprenentatge, desprès venia l'etapa d'oficial i finalment la de mestre pedrenyaler.


ELS PEDRENYALERS COLOMINS
El primer que trobem en els llibres parroquials tot i seguint l'orde cronològic, és el Joan Mota, que el trobem en dues ocasions; l'any 1628 i el 1635.

1633 Martí Crossa del Regne de França, era resident a la vila i s'havia casat amb la Coloma Vidal, que era filla d'uns pagesos de Tous.

1640 Joseph Gloria aleshores vivia a Sta. Coloma però procedia de Manresa. La professió de pedrenyaler segurament li pervingué perquè es casà amb la vídua del francès Martí Crossa que hem citat anteriorment.

1666 Joseph Icoria és l'últim pedrenyaler que trobem. Aquest any li nasqué un fill.

ENCEPADORS
Ja ho hem dit anteriorment. Només hem trobat un encepador als registres parroquials. Es tracta del Josep Gloria que sembla ser que era el fill del pedrenyaler homònim citat abans. El trobem l'any 1653.

QUANT VALIA UN PEDRENYAL ?
L'any 1578, Joan Maymó que és un pagès de Sta. Perpètua compra un pedrenyal a un francès, en Bernat de Padern per 3 lliures i 19 diners.(3) Hem d'observar però, que no sabem si el pedrenyal és nou o usat o si el Bernat necessitava urgentment aquells diners. Per tan, no podem saber si en realitat era un preu ajustat, doncs ens caldria poder-ho confrontar amb altres compravendres de pedrenyals.

L'ARMA PREFERIDA DELS BANDOLERS
Els bandolers portaven xarpes, que eren com una ampla faixa de cuir que els creuava el pit en bandolera i que anava d'esquerra a dreta. Aquestes xarpes anaven equipades amb ganxos on hi penjaven els pedrenyals (hi havia bandolers que en portaven fins a tres) i els flascons de pòlvora. També duien una bossa plena de pilotes, que com ja hem dit, era la munició de l'arma.
Els bandolers portaven a més, unes àmplies capes de pastor o gascones que els permetia de moure's amb llibertat i alhora poder amagar les armes al dessota.

LA INDÚSTRIA POLVORERA A SANTA COLOMA
Per poder impulsar els projectils que disparaven les armes de foc, es necessita de la pòlvora, que és una substància altament explosiva.
Fins els inicis del segle XVII, la pòlvora es fabricava manualment polvoritzant i barrejant els ingredients principals en un morter, però ja al primer quart d'aquest segle comencen a proliferar els molins polvorers.
A l'Alt Gaià, i a molts llocs de Catalunya s'adabtaren els antics molins fariners com a polvorers, donat que no era gaire complicat fer-ho.
En aquests molins es triturava per separat el components de la pòlvora, ens referim al sofre, al salnitre i al carbó. (la proporció més habitual era de 9 parts de salitre, 1,5 de sofre i 2 de carbó preferentment el de salze).Un cop ben triturats els ingredients es posaven en tines de fusta , i s'humitejaven per evitar que reaccionessin i es produís una explosió.(4)
Aquests tres elements havien de quedar ben barrejats i havien d'agafar una determinada consistència i densitat.
Acabat tot el procés, la pòlvora s'assecava, i ja estava a punt per ser usada.
No sabem quants molins polvorers hi havia a la capçalera del Gaià, nosaltres només en coneixem dos. Un era a Seguer i l'altre a Santa Perpètua. Aquest darrer en deien el "Molí del Polvorer" i està situat no gaire lluny del poble. Recollia l'aigua del Gorg del Barberà. Encara en queden unes poques restes, doncs l'any 1874 va ser arrasat per l'aiguat de Santa Tecla.
Aquests dos molins eren habitats (no sabem si en tenien la propietat) per la família Prats que eren de cal Polvorer de St. Perpètua.
Els Prats eren d'origen francès i el 1582 ja els trobem a Seguer fent de moliners.
El 1702, el Jaume Prats, casat amb Paula, encara feia de polvorer al molí de Seguer, i aquest any ejercia de batlle.(5)

ELS POLVORERS COLOMINS
1641 Joseph Arnavat. L'any 1651 fou el de la seva mort, i encara constava com a polvorer.

1642 Pau Fabregat. Tot i habitar a St. Coloma era descendent de Cervera. El Pau el tornem a trobar l'any 1645, que fou l'any del seu casament. Casà amb Hierònima "Gassuna" del cognom Gassio, filla d'uns pagesos de Sta. Coloma.

1679 Joan Prats. Aquest any es casà amb Raphela Miquel, filla d'un teixidor de llana colomí.
El 1681 el Joan que encara fa de polvorer i la Raphela viuen  en un molí de St. Perpètua. (deu ser el molí del polvorer). Aquest any, era el batlle del poble.


1738 Sabem que aquest any, un tal Pau Prats i la seva esposa Rosa viuen al molí de Pontils. (però desconeixem si aquest molí era fariner o polvorer).




Josep Ballabriga Clarasó


(1) No tots els pedrenyals que hi havia a Catalunya eren autòctons, doncs en un document de l'arxiu parroquia de Santa Coloma de Queralt se'ns parla de "Un pedrenyal ab lo pany francès usat, doc. a. 1574". Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll.

(2) Hi havia l'ofici de fabricant de pilotes. Ara no sé si en déien piloters o pilotaires.

(3) Aquesta informació me l'ha facilitat  Montserrat Rumbau.

(4) Tenim notícia que a Catalunya explotaren diversos molins polvorers, donat l'alt risc que suposava la manipulació d'aquesta substància tan explosiva, calia vigilar molt alhora de produïr-l

(5) Molta informació sobre la família Prats, l'he tret de la Montse Rumbau. En podreu trobar més informació a "Armejach, Orga, Pontnou i Prats: Occitans a Sta. Perpètua. Tribus de la Segarra.











Cap comentari:

Publica un comentari