dilluns, 25 de setembre del 2017

La passió medieval de les Piles. 2

                                                   LA PASSIÓ MEDIEVAL DE LES PILES. 2

En el primer capítol sobre la Passió de les Piles, vam veure com l'any 1893, mossèn Segura rescatava un antic manuscrit del segle XIV, que estava dipositat a la rectoria de les Piles.Com que estava en molt mal estat, ell el copià per preservar-lo.
No és fins l'any 1909 i 1910 que s'edita el còdex copiat pel mossèn, sota el títol de "Passió, mort, ressurrecció i aparicions de N. S. Jesucrist". Ho fa Ernest Moliné i Brasés a Estudis Universitaris Catalans. (1)
Desprès aquest manuscrit es perdé durant una bona colla d'anys, fins que l'any 1931 el Dr. Pere Bohigas el recollí en "El repertori  de manuscrits catalans de la Institució Patxot", Estudis Universitaris Catalans 16", però no el relacionà amb el manuscrit de les Piles. Quan es publicà en 3 volums el "Inventario General de Manuscritos de la Biblioteca Universitària de Barcelona", 1958-1961, aleshores sí, Francisco Miquel Rosell s'adonà que era el manuscrit de les Piles.
El poema espilenc comença així: "E s'amira car tot era ensems", que recordem que està escapçat, tant en el seu començament com en el seu acabament.
Gràcies a la Bíblia rimada podem probar de refer el vers sencer, sense por d'equivocar-nos gaire, la dita bíblia diría més o menys això:

"Apres aso trobam per uer                               
 Que pastors trobaren cel auer
 E la gonela el encens
 E la mirra que tot era ensemps". (2)

Aquest vers, de la Bíblia rimada, ens està explicant una llegenda sobre Judes Iscariot i les trenta monedes amb les quals fou venut Jesús. Comença aquesta llegenda al vers 1.068 amb el títol "Dels diners on fo venut Jhesuchrist". En realitat dins d'aquesta narració hi ha englobades dues llegendes més, que són "La llegenda de la gonella (3) de Jesucrist" i el relat del  "Trobament de la creu per santa Elena"
En aquesta ocasió deixarem de banda la llegenda de Judes, de la qual hi ha les dues versions rimades que ens ocupen i tres versions catalanes més en prosa. També deixarem de banda la llegenda de la troballa de la creu per santa Elena, mare de Constantí, que és una de les llegendes més difoses de l'Edat Mitjana.
Avui us vull parlar, d'una llegenda que els historiadors de la literatura medieval catalana, inexplicablement han passat per alt, es tracta com hem dit de "La llegenda de la gonella de Jesucrist".(la remarca és meva, doncs ja hem advertit que es trova barrejada dins la llegenda de Judes).

L'infant Jesús, procedia d'una família humil i per tant no disposava de gaires béns (al poema parlen "d'auer", o sigui haver, bé o propietat), només tenia un petit tresor, que els tres Reis d'Orient l'hi havien regalat: Tenia or (trenta monedes), encens i mirra, i també posseïa un altre haver que li donà el seu Pare celestial. Era una gonella molt curiosa, que era molt prima i lleugera i més clara que cap metall. No tenia costures i tenia la virtut extraordinària de crèixer a mesura que creixia l'infant. S'ajustava al cos de través i de biaix, embolcallant perfectament Jesús.
"La gonella virtut hauia gran / Qui con Creixia ceiyl infan / La gonella creixia en apres / E noy tocaua hom de res".
La feren els àngels i fou tramesa des del cel per l'àngel Gabriel.
Tot aquest tresor (l'or, l'encens, la mirra i la gonella), estaven ben amagats dins d'una cova, però un bon dia uns pastors el van descobrir. (4)
Els pastors degueren deixar aquell tresor altre cop on l'havien trobat, "E vanho tot lexar ensems / Car han pahor de doxelar". però al cap d'un temps una mena de bruixot (un estremonia o somiador), mitjançant les seves arts endevinatories el descobrí i se'l feu seu. "E tot l'aver sen va portar".
Aquest prestidigitador que es deia Derminia o Sermina, era un home bo, savi i just, i és per això que quan l'àngel de Déu li va dir que aquells béns eren de Jesús, i que els hi havia de tornar, "Que daltrament not pots saluar." no s'ho pensà dues vegades i els hi lliurà.
Quan Derminia donà la gonella a Jesús, ell se la posà, i tot i que era de la mida d'un infant, miraculosament s'adaptà perfectament al seu cos, (ja hem dit més amunt que aquest vestit tenia la virtut meravellosa de crèixer o encongir-se a voluntat).
Desprès d'això, Jesús manà "Quel XXX. diners portats/ Fosen el temple e estoyats/ E en tresor fosen pausats".

Aquestes trenta monedes d'or, són els diners que cobrà Judes per traïr el seu Senyor, però penedit del que havia fet, va voler tornar les monedes als jueus i les llençà al temple.
Els jueus van recollir les monedes de l'Iscariot, però no van voler-les barrejar amb el tresor del temple, doncs estaven tacades de sang. Aleshores van destinar quinze monedes en comprar un camp per enterrar els pelegrins, i les altres quinze les usaren per pagar els vigilants que guardaven el sepulcre de Jesús.

A continuació transcriurem a doble columna en primer lloc els versos de la bíblia rimada, i a continuació els del poema espilenc, perquè es puguin contrastar les diferències.

1124 E offert a Jhesus son fiyl
         E ayso fou per gran peril
         En una coua tot deçelat
         Fo aquel tresor amagat

1128 Ab una gonella soptil
         Que deus lo payre a so fiyl
         Trames per langel gabriel
         E aportala sus del cel.

1132 La gonella uirtut auia gran
         Qui con creixia ceiyl infan
         La gonella creixia en apres
         E noy tocaua hom de res.

1136 Angels la feeren menys de tayl
         Pus clara de nuyl matayl
         Custura noy auia gens
         Traues biax galiaments.

1140 Apres aso trobam escrit
         Que la verge ab jhesuchist
         E ab Josep lo seu espos
         Prop flum jorda se son enclos.

1144 Aprés aso trobam per uer                                   
         Que pastors trobaren cel auer
         E la gonela el encens
         E la mirra que tot era ensemps.                                    E s'amira car tot era ensems

1148 Apres uenc . I. estremonia                                            E vanho tot lexar ensems
         Que tot cel auer somia                                                  Car han pahor de doxelar
         Derminia fo aquel hom                                                 Depuis vench . I. somiador
         E fo saui e just e be prom                                             Qui tot ceyl aver somiava

1152 Quels diners aquel trova                                               E per seyal vench al logar
         La mirra e lencens e la gonela,                                     E tot l'aver sen va portar
         E cant Jhesus ensenyaua                                               Sermina fo aquest hom
         Aquel bon hom lo uenc hoir                                         Savi e just fo et prom

1156 E langel de deu uali dir                                                . ..... jeshus ..... ave
         Aquel auer que as trobat                                               A ...........................s despatave
         E longament las celat                                                    A aquel bo hom lo vench hoyr
                                                                                               E l'Angel de deu li va dir.

1160 Que daltrament not pots saluar                                    Aquel aver que has trobat
         Aquel bon hom cauat ac ausit                                      E longament ho has cellat
         Tot so que langel lia dit I els diners                             Es de Jesús velo la donar
         Rete a jhesus lancens e la mirra                                   Sino daltrament no pots salvar.

1164 E la gonela de bon grat e uolenters                              Aquel bon hom com ach ausit
         E jhesus dauant aquela gent                                         Tot ço que langel li ha dit
         La gonellas uesti mantinent                                          Sere a Jesús los .....
         Quera poca a obs dinfant                                              E ..... goneyla volecers

1168 E mannes fo a el bastant                                               J. chist davant aquelagent
                                                                                               La goneylas vest dematinent
         Apres jhesus a mandats                                                Quera pocha ha hops dinfant
         Quels XXX. diners portats                                           E manves fo albastant
         Fosen el temple e estoyats

1172 E en tresor fosen pauats.                                               Apres Jesús mana breument
                                                                                               Que los . XXX . dines dargent
                                                                                               Fosen el temple estoyats
                                                                                               En tresor fosen posats.





Josep Ballabriga Clarasó









(1) S'edità en vuit remeses. Comença al volum 3, d'Estudis Universitaris Catalans del gener-febrer al novembre-desembre de 1909, i segueix al volum 4 del gener-febrer al juliol-desembre de 1910.
Mentre es publicava aquest treball, Joan Segura i Valls moria a Santa Coloma de Queralt el 16 de juliol de 1909.

(2) Es tracta del vers 1.144 de la Bíblia rimada. El manuscrit d'questa Bíblia es conserva a la Biblioteca Capitular i Colombina de Sevilla (ms. 7-7-6) i és de la segona meitat del segle XIV. Alguns historiadors creuen que la realitzà Romeu sa Bruguera entre el 1282 i 1325, però no està confirmat. No es tracta propiament d'una traducció, sinó que és una versió lliure i resumida de 21 llibres dels 43 que formen l'Antic Testament, també hi ha part dels evangelis del Nou Testament. Al final hi ha diverses llegendes piadoses. Està composta de 26.336 versos.

(3) Una gonella és una peça de vestir que duien homes i dones, composta de cos i falda més o menys llarga.

(4) Aquí sembla que falta un vers, doncs els pastors no s'enportaren aquell tresor, i el deixaren on era, qui sap si advertits per "langel de deu" que els digué que no el toquessin perquè era de Jesús.

dimarts, 5 de setembre del 2017

Cent anys i cent noms de noia al municipi de les Piles.

                            CENT ANYS I CENT NOMS DE NOIA AL MUNICIPI DE LES PILES

Entre 1876 i 1976, nasqueren 484 nenes al municipi de les Piles a les quals posaren diferents noms de pila. Gairebé són 100 noms de noia (1) que tot seguit passarem a ordenar alfabèticament i a la vegada farem un recompte de cada nom per veure'n la incidència.

Som-hi doncs:

Adalina 1, Adela 1, Adelaida 2, Adelina 1, Adriana 1, Agustina 1, Alberta 1, Alvira 1, Amalia 1, Ana 2, Ana Maria 1, Angela 10, Anita 2, Antonia 23, Asuncion 3, Asunta 1, Aurea 1.

Balbina 3, Bienvenida 1.

Carme 1, Carmen 19, Carolina 1, Colombrina 1, Concepció 1, Concepcion 5, Consuelo 4, Corona 1, Crescencia 1. 

Dolors 1, Dolores 13.

Elisa 3, Elvira 1, Emilia 3, Encarnación 7, Enrica 1, Escolastica 1, Esperanza 1, Eugenia 9.

Felicidad 1, Filomena 4, Flora 1, Florentina 1, Francisca 14.

Genoveva 1, Guadalupe 1.

Ignasia 1, Ignes 1, Ines 2, Isabel 3.

Josefa 20, Josefina 2, Julia 2, Julita 3.

Leonor 3, Leocadia 1, Loreto 1, Lourdes 4, Luisa 1.

Magdalena 3, Magina 1, Margarida 1, Margarita 1, Maria 71, Maria Angels 1, Maria Angeles 1, Maria Carmen 10, Maria del Carmen 1, Maria Concepción 1, Maria Dolores 3, Maria Luisa 1, Maria Lourdes 1, Maria Mercè 1, Maria Mercedes 1, Maria Montserrat 4, Maria Natividad 1, Maria Pilar 2, Maria Rosa 4, Maria Salomé 1, Maria Teresa 4, Maria Vicenta 1, , Marina 2, Martina 7, Matide 2, Mercedes 7, Mersedes 3, Milagros 1, Mónica 1, Montserrat 14, Munda 1.

Natividat 2, Nativitat 1, Nuria 1.

Paula 4, Pilar 5, Primitiva 1, Providencia 2.

Quiteria 1.

Raimunda 4, Raymunda 1, Ramona 4, Remedios 1, Rosa 40, Rosa Maria 1, Rosalia 8, Rosario 1, Rosinda 1, Rosita 2.

Salomé 1, Sara 1, Serafina 4, Sofia 1.

Teresa 33, Trenidad 1, Trinidad 4.

Ursula 1.

Valbina 1, Veneranda 2, Ventura 1, Vicenta 1, Visenta 1, Virginia 1.

ELS 10 O 12 NOMS MÉS POPULARS DEL SEGLE

Maria 71, Rosa 40, Teresa 33, Antonia 23, Josefa 20, Carmen 19, Francisca 14, Montserrat 14, Dolores 13, Angela 10, Maria Carmen 10, Mercedes o Mersedes 10.

A aquest llistat de noms hi caldria afegir una Carme i una Dolors.


Josep Ballabriga Clarasó


(1) He volgut respectar la grafia de cada nom, i per tant n'hi ha uns quants de repetits, com per exemple Adalina i Adelina, o Balbina i Valbina, només per dir-ne alguns.