En el primer capítol sobre la Passió de les Piles, vam veure com l'any 1893, mossèn Segura rescatava un antic manuscrit del segle XIV, que estava dipositat a la rectoria de les Piles.Com que estava en molt mal estat, ell el copià per preservar-lo.
No és fins l'any 1909 i 1910 que s'edita el còdex copiat pel mossèn, sota el títol de "Passió, mort, ressurrecció i aparicions de N. S. Jesucrist". Ho fa Ernest Moliné i Brasés a Estudis Universitaris Catalans. (1)
Desprès aquest manuscrit es perdé durant una bona colla d'anys, fins que l'any 1931 el Dr. Pere Bohigas el recollí en "El repertori de manuscrits catalans de la Institució Patxot", Estudis Universitaris Catalans 16", però no el relacionà amb el manuscrit de les Piles. Quan es publicà en 3 volums el "Inventario General de Manuscritos de la Biblioteca Universitària de Barcelona", 1958-1961, aleshores sí, Francisco Miquel Rosell s'adonà que era el manuscrit de les Piles.
El poema espilenc comença així: "E s'amira car tot era ensems", que recordem que està escapçat, tant en el seu començament com en el seu acabament.
Gràcies a la Bíblia rimada podem probar de refer el vers sencer, sense por d'equivocar-nos gaire, la dita bíblia diría més o menys això:
"Apres aso trobam per uer
Que pastors trobaren cel auer
E la gonela el encens
E la mirra que tot era ensemps". (2)
Aquest vers, de la Bíblia rimada, ens està explicant una llegenda sobre Judes Iscariot i les trenta monedes amb les quals fou venut Jesús. Comença aquesta llegenda al vers 1.068 amb el títol "Dels diners on fo venut Jhesuchrist". En realitat dins d'aquesta narració hi ha englobades dues llegendes més, que són "La llegenda de la gonella (3) de Jesucrist" i el relat del "Trobament de la creu per santa Elena"
En aquesta ocasió deixarem de banda la llegenda de Judes, de la qual hi ha les dues versions rimades que ens ocupen i tres versions catalanes més en prosa. També deixarem de banda la llegenda de la troballa de la creu per santa Elena, mare de Constantí, que és una de les llegendes més difoses de l'Edat Mitjana.
Avui us vull parlar, d'una llegenda que els historiadors de la literatura medieval catalana, inexplicablement han passat per alt, es tracta com hem dit de "La llegenda de la gonella de Jesucrist".(la remarca és meva, doncs ja hem advertit que es trova barrejada dins la llegenda de Judes).
L'infant Jesús, procedia d'una família humil i per tant no disposava de gaires béns (al poema parlen "d'auer", o sigui haver, bé o propietat), només tenia un petit tresor, que els tres Reis d'Orient l'hi havien regalat: Tenia or (trenta monedes), encens i mirra, i també posseïa un altre haver que li donà el seu Pare celestial. Era una gonella molt curiosa, que era molt prima i lleugera i més clara que cap metall. No tenia costures i tenia la virtut extraordinària de crèixer a mesura que creixia l'infant. S'ajustava al cos de través i de biaix, embolcallant perfectament Jesús.
"La gonella virtut hauia gran / Qui con Creixia ceiyl infan / La gonella creixia en apres / E noy tocaua hom de res".
La feren els àngels i fou tramesa des del cel per l'àngel Gabriel.
Tot aquest tresor (l'or, l'encens, la mirra i la gonella), estaven ben amagats dins d'una cova, però un bon dia uns pastors el van descobrir. (4)
Els pastors degueren deixar aquell tresor altre cop on l'havien trobat, "E vanho tot lexar ensems / Car han pahor de doxelar". però al cap d'un temps una mena de bruixot (un estremonia o somiador), mitjançant les seves arts endevinatories el descobrí i se'l feu seu. "E tot l'aver sen va portar".
Aquest prestidigitador que es deia Derminia o Sermina, era un home bo, savi i just, i és per això que quan l'àngel de Déu li va dir que aquells béns eren de Jesús, i que els hi havia de tornar, "Que daltrament not pots saluar." no s'ho pensà dues vegades i els hi lliurà.
Quan Derminia donà la gonella a Jesús, ell se la posà, i tot i que era de la mida d'un infant, miraculosament s'adaptà perfectament al seu cos, (ja hem dit més amunt que aquest vestit tenia la virtut meravellosa de crèixer o encongir-se a voluntat).
Desprès d'això, Jesús manà "Quel XXX. diners portats/ Fosen el temple e estoyats/ E en tresor fosen pausats".
Aquestes trenta monedes d'or, són els diners que cobrà Judes per traïr el seu Senyor, però penedit del que havia fet, va voler tornar les monedes als jueus i les llençà al temple.
Els jueus van recollir les monedes de l'Iscariot, però no van voler-les barrejar amb el tresor del temple, doncs estaven tacades de sang. Aleshores van destinar quinze monedes en comprar un camp per enterrar els pelegrins, i les altres quinze les usaren per pagar els vigilants que guardaven el sepulcre de Jesús.
A continuació transcriurem a doble columna en primer lloc els versos de la bíblia rimada, i a continuació els del poema espilenc, perquè es puguin contrastar les diferències.
1124 E offert a Jhesus son fiyl
E ayso fou per gran peril
En una coua tot deçelat
Fo aquel tresor amagat
1128 Ab una gonella soptil
Que deus lo payre a so fiyl
Trames per langel gabriel
E aportala sus del cel.
1132 La gonella uirtut auia gran
Qui con creixia ceiyl infan
La gonella creixia en apres
E noy tocaua hom de res.
1136 Angels la feeren menys de tayl
Pus clara de nuyl matayl
Custura noy auia gens
Traues biax galiaments.
1140 Apres aso trobam escrit
Que la verge ab jhesuchist
E ab Josep lo seu espos
Prop flum jorda se son enclos.
1144 Aprés aso trobam per uer
Que pastors trobaren cel auer
E la gonela el encens
E la mirra que tot era ensemps. E s'amira car tot era ensems
1148 Apres uenc . I. estremonia E vanho tot lexar ensems
Que tot cel auer somia Car han pahor de doxelar
Derminia fo aquel hom Depuis vench . I. somiador
E fo saui e just e be prom Qui tot ceyl aver somiava
1152 Quels diners aquel trova E per seyal vench al logar
La mirra e lencens e la gonela, E tot l'aver sen va portar
E cant Jhesus ensenyaua Sermina fo aquest hom
Aquel bon hom lo uenc hoir Savi e just fo et prom
1156 E langel de deu uali dir . ..... jeshus ..... ave
Aquel auer que as trobat A ...........................s despatave
E longament las celat A aquel bo hom lo vench hoyr
E l'Angel de deu li va dir.
1160 Que daltrament not pots saluar Aquel aver que has trobat
Aquel bon hom cauat ac ausit E longament ho has cellat
Tot so que langel lia dit I els diners Es de Jesús velo la donar
Rete a jhesus lancens e la mirra Sino daltrament no pots salvar.
1164 E la gonela de bon grat e uolenters Aquel bon hom com ach ausit
E jhesus dauant aquela gent Tot ço que langel li ha dit
La gonellas uesti mantinent Sere a Jesús los .....
Quera poca a obs dinfant E ..... goneyla volecers
1168 E mannes fo a el bastant J. chist davant aquelagent
La goneylas vest dematinent
Apres jhesus a mandats Quera pocha ha hops dinfant
Quels XXX. diners portats E manves fo albastant
Fosen el temple e estoyats
1172 E en tresor fosen pauats. Apres Jesús mana breument
Que los . XXX . dines dargent
Fosen el temple estoyats
En tresor fosen posats.
Josep Ballabriga Clarasó
(1) S'edità en vuit remeses. Comença al volum 3, d'Estudis Universitaris Catalans del gener-febrer al novembre-desembre de 1909, i segueix al volum 4 del gener-febrer al juliol-desembre de 1910.
Mentre es publicava aquest treball, Joan Segura i Valls moria a Santa Coloma de Queralt el 16 de juliol de 1909.
(2) Es tracta del vers 1.144 de la Bíblia rimada. El manuscrit d'questa Bíblia es conserva a la Biblioteca Capitular i Colombina de Sevilla (ms. 7-7-6) i és de la segona meitat del segle XIV. Alguns historiadors creuen que la realitzà Romeu sa Bruguera entre el 1282 i 1325, però no està confirmat. No es tracta propiament d'una traducció, sinó que és una versió lliure i resumida de 21 llibres dels 43 que formen l'Antic Testament, també hi ha part dels evangelis del Nou Testament. Al final hi ha diverses llegendes piadoses. Està composta de 26.336 versos.
(3) Una gonella és una peça de vestir que duien homes i dones, composta de cos i falda més o menys llarga.
(4) Aquí sembla que falta un vers, doncs els pastors no s'enportaren aquell tresor, i el deixaren on era, qui sap si advertits per "langel de deu" que els digué que no el toquessin perquè era de Jesús.
