dissabte, 24 de setembre del 2016

SABIEU QUE EL CAMÍ DE SANT JAUME TAMBÉ PASSAVA PER LES PILES ? (1)

El Camí de Sant Jaume entrava a Catalunya creuant els Pirineus per diversos llocs, uns més transitats que altres. El més trillat era el que baixava per Sant Pere de Rodes o de la Jonquera, i continuava cap a Figueres, Girona, Vic, l'Estany, Sant Benet de Bages, Manresa, Montserrat i Igualada.

Un cop creuada la vila  l'Igualada, i ja al municipi d'Òdena, els pelegrins passaven o feien parada a  l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres, que havia estat priorat. En aquest punt tenien dues opcions: continuar en direcció a Cervera i Tàrrega, per fer cap a Lleida, (aquest itinerari era el més freqüent), o bé encaminar-se en direcció a Montblanc.

Si era aquest el camí escollit, passaven per Sant Martí de Tous i arribaven a l'Alt Gaià. 

Travessaven el poble d'Aguiló i la vila de Santa Coloma de Queralt, continuaven per Guimons i les Piles i a través del Coll de Deogràcies entraven a la Conca de Barberà.

Passaven per Rocafort de Queralt, Sarral, Pira, la Guàrdia dels Prats i Montblanc.

Montblanc, era i és una important cruïlla de camins rals. Aquí s'hi ajuntaven el pelegrins que venien de Barcelona, passant per Vilafranca del Penedés, a més dels que venien de Tarragona i les Terres del Ebre.

Des de Montblanc, passaven cap a l'Espluga de Francolí, Vimbodí... i s'adreçaven a Lleida, Saragossa, Logronyo... etc.

No cal dir, que els pelegrins que passaven per la Conca de Barberà, visitaven "obligadament" el monestir de Poblet, i qui sap si també aprofitaven per anar a Santes Creus i/o Vallbona de les Monges.

ELS PELEGRINS PER L'ALT GAIÀ

Hem vist que uns pelegrins arribaven a l'Alt Gaià, procedents d'Igualada. A aquesta vila anoienca hi havien arribat majoritàriament des de Montserrat, però també n'hi havia que venien de Barcelona a través del camí ral. 

A la vila de Santa Coloma de Queralt, hi confluïen diversos camins rals. El de Barcelona, passant per Igualada. El de Montblanc, que també s'anomenava camí del Camp de Tarragona. El de Vilafranca del Penedès, que venia per la Llacuna. El de Cervera, a través de la Vall de Riucorb. I el de Calaf, que passava per la Panadella.

A la vila colomina, hi havia pelegrins que arribaven pel camí ral de Vilafranca del Penedès, procedents de Barcelona. Uns havien arribat a la capital catalana per via terrestre, seguint el traçat de l'antiga Via Augusta, vora la costa mediterrània. I uns altres, la majoria estrangers, havien arribat al port barceloní creuant la Mediterrània.
Aquests pelegrins, un cop a Santa Coloma, n'hi havia uns que agafaven el camí ral de Cervera, i uns altres el camí ral de Montblanc.

Encara hauriem d'anomenar, un altre camí de pelegrinatge, que en realitat era una important i antiga carrerada que havien fet servir els monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, ja des del segle XII, per traslladar els seus ramats cap el Pirineu i aprofitar les pastures d'estiu. Aquest camí baixava per Calaf, i procedia de Cardona i Berga. Aquest camí, però, no era gaire usat pels pelegrins.

I ja per acabar aquest primer article sobre el Camí de Sant Jaume, hem de dir que a Catalunya no hi havia cap camí que s'anomenés així. Els pelegrins passaven per camins que ja existien a la prehistòria. Eren camins que des de molt antic eren usats pels vianant, on hi circulaven les mercaderies i els productes de primera necessitat, els ramats i les matèries primeres. I també eren camins que s'adreçaven a antics llocs de culte o santuaris, llocs considerats sagrats, on s'hi pelegrinava ja des de la més remota antiguitat.



Josep Ballabriga Clarasó




dijous, 8 de setembre del 2016

                                                      LA POBLACIÓ DE GUIMONS EL 1900

L'any 1900 al poble de Guimons hi vivien catorze famílies (comptant la rectoria), que representaven una cinquantena llarga de veins.

A través del Compliment Pasqual de l'any 1900, repassarem les famílies que vivien en aquest indret.

Veiem-les doncs:

Rectoria (1)
Rosa Bofarull, soltera

Masover del Vallbona
Anton Massip, marit, Serafina Inglés, muller i Maria, filla soltera.

Masover del Pau
Ramon Marimón i sa muller Rosa Farré. I els fills solters Jaume, Ramon i Rosalia.

Masover del Castell (2)
Pau Inglés, viudo i els fills solters Ramon, Josepha i Engracia.

Cala Pastora
Jaume Sendra i Maria Massip, marit i muller.

Cal Magi Gassól
Hi vivien el matrimoni format per Magi Gassól i Llucia Orovitg, junt els fills solters Ignasi, Joan i Merce.

Masover del Gasól
Joán Sabate, marit i Madalena, muller i els fills solters Josph i Maria.

Cal Noÿ
Francisco Abelló i Maria Miret, marit i muller. I els fills solters Francisco i Ramon.

Cal Antonia
Joseph Farré, el marit i Antonia Balcells, la muller. I els fills solters Jaume i Angela.

Cal Maggi de la Plassa
I vivía la vídua Matia (potser Maria) Canela i el matrimoni format per Jaume Sendra  i Angela Figueras.

Ca la Paula
Hi vivía na Paula Corbella, vídua i el fill solter Joan Vilanova. També hi vivia el pastor.

Cal Joseph-Mosso
Joseph Sabaté i Maria Antonia Llórt, marit i muller. També hi vivia el fill, Joseph i la seva muller Antonia Compte.

Cal Daniel
Daniel Sabaté i Maria Farré, marit i muller.

Cal Masovarét
Magi Sendra el marit, i la muller Francisca Inglés. I els fills solters Jaume i Maria.



Josep Ballabriga Clarasó


(1) Tot i que no hi consta, a la rectoria també hi devia viure el rector del poble que era Antonio Bofarull, potser germà de la Rosa.

(2) Hem d'aclarir que el Masover del Castell es refereix, no a l'edifici del Castell, sinó a la família Castells que havia habitat al poble.

Notes: En aquest llista, hi figuren tots els feligresos que ja havien fet la primera comunió, i per tant tenien el dret i el deure de confessar-se i combregar almenys un cop l'any, habitualment per Pasqua. Per tant en aquest llistat no hi figuren els menors de vuit anys.

En el Registre Civil de les Piles, consta que aquest any van néixer a Guimons Juan Abelló Miret i Rosa Masip Inglés, i que hi va morir José Civit Folch.







divendres, 2 de setembre del 2016

LA CURIOSA CUINA CATALANA. "DE MENJAR DE GAT ROSTIT" 

Aquest recepta catalana, l'ingredient principal de la qual és el gat, surt publicada al Libre del Coch del Mestre Robert (1).

De menjar de gat rostit

Lo gat pendràs e matar-l'as, ço és degollar-lo. E quant sia mort, leva-li lo cap e guarda que nengú no'n menjàs per la vida, car per ventura tornaria orat. E aprés scorxa'l bé e netament e obre'l e fes-lo ben net. E quant sie net, pren-lo e met-lo dins en un drap de li que sie net e soterra'l deval terra, de manera que stiga un jorn e una nit. E aprés trau-lo de allí e met-lo en ast e baja al foch a coure. E aprés quant courà, unta'l ab bon all e oli. E quant sia untat, bat-lo bé ab una verga e açò faràs, fins que sia cuyt, untant y batent. E quant sia cuyt, pendràs-lo e tallar-l'as, axí com si fos un conil e met-lo en un plat gran. E pren de l'all e oli que sia destemprat ab bon brou, de manera que sia ben clar. E lança'l damunt lo gat. E aprés menja d'ell e veuràs una vianda singular.

Aquest llibre es publicà a Barcelona l'any 1520. Cinc anys desprès, o sigui el 1525, es publicava la versió castellana, que és el llibre de cuina més antic que es coneix en aquesta llengua.

En versió castellana, el llibre aparegué amb el títol de "Libro de Guisados, manjares y potajes intitulado Libro de cocina".
Per tal que veieu la fidelitat de la versió castellana, us en passo la transcripció.

Gato assado como se quiere comer.

El gato que este gordo tomaras y dgollarlo as. Y dspues de muerto cortar la cabeza, y echarla a mal porque no es para comer, que se dize que comiendo delos sesos podría perder el seso y juyzio el que lo comiere. Después dessollarlo muy limpiamente y abrirlo y limpiarlo bien; y después envolverlo en un trapo de lino limpio, y soterrarlo debaxo de tierra donde a de estar un dia y una noche; y después sacarlo de allí y ponerlo a assar en un assador, y assarlo al fuego, y començandose de assar untarlo con buen ajo y azeyte, y en acabándolo de untar açotarlo bien con una verdasca; y esto se a de hazer hasta que este bien assado untándolo y açotandolo, y desque este assado cortarlo como si fuese conejo o cabrito y ponerlo en un plato grande y tomar del ajo y aceite desatado con buen caldo de manera que sea bien ralo, y echarlo sobre el gato, y puedes comer del, porque es muy buena vianda.

Josep Ballabriga Clarasó


(1) El Llibre del Coch, va ser escrit el 1477, del seu autor se'n tenen poques dades. Es diu que era coc (cuiner) del rei don Ferrando de Nàpols.
A la traducció castellana del 1525, se'ns diu el nom complert Robert de Nola.
En català, d'aquesta obra se'n feren almenys cinc edicions, i en castellà, més de set.