dijous, 9 de juliol del 2020

El camí dels sagraments

                                 EL CAMÍ DEL SAGRAMENTS

A la parròquia de Figuerola hi havia diversos camins que la gent anomenava camins dels sagraments. Tots ells confluïen a l'església de Figuerola de Santes Creus (que era sufragània de Santa Coloma de Queralt), doncs era allí on s'hi enterraven tots els veïns del poblet al·ludit, a més dels de Guimons (1), els de Sant Gallard i algunes masies que també depenien d'aquesta parròquia.
Quan algun parroquià, es posava molt malalt fins el punt que li era impossible assistir a missa... o jeia al llit per estar molt greu o moribund, la família del malalt avisava el rector perquè li administres la comunió o extremunció. És per això que d'aquests camins en deien dels sagraments o també de combregar.
A les Piles, també hi havia un camí que en podriem dir dels sagraments, doncs en certa manera acomplia aquesta funció. Era el "Camí de Turlanda"(2), Aquest poblet pertanyia a la parròquia de les Piles, i molts dels que allí morien eren enterrats o bé a les Piles o a Conesa que era molt més a prop. En ocasions, també hi hagué qui s'havia enterrat a Rocafort de Queralt i a Turlanda mateix.Els veïns d'aquest poble,també venien en ocasions a les Piles, a complir amb dos sagraments més: el del bateig, i el del matrimoni. 
Amb tot però, crec que quan s'havia d'administrar el viàtic a un malalt greu, els de Turlanda devien anar a buscar el rector de Conesa, que era més pròxim.

PORTAR EL VIÀTIC ALS MALALTS

Quan algú estava molt malalt, calia administrar-li la comunió el més aviat possible, i per aquest motiu el rector del poble avisat per la família, es desplaçava a la casa del malalt acompanyat per alguns escolanets. En viles grans, el rector era assistit per tres escolans: l'un portava la creu alçada, l'altre aguantava una ombrel·la sota la qual anava el capellà, i el tercer feia sonar la campaneta de combregar. (però en els pobles petits, segurament que només hi anava el rector i un o dos escolanets, tot depenia possiblement de la importància de la família que calia visitar).
Portar el viàtic a un malalt, produïa molt de respecte i consternació, i quan algú es trobava amb aquesta comitiva fúnebre s'ajenollava i es descobria el cap en senyal de respecte. Al seu pas s'encenien ciris i espelmes i es guardava un gran silenci. 

EXTREMUNCIAR

Actualment la paraula extremunciar, ja no es fa servir, doncs abans extremunciar era donar la comunió "in extremis", quan el malalt ja era a les portes de la mort. Ara d'aquest sagrament se'n diu "Unció de Malalts" i es pot efectuar diverses vegades. Aquest ritual consisteix en aplicar l'oli sagrat al front del malalt tot i fent-hi tres creus i a cadascuna de les mans fent-hi tres creus més.
Antigament a cada casa hi havia "la tovallola de combregar", que consistia en una peça de roba de lli o cotó brodada amb motius religiosos i envoltada per una punta que es posava damunt del llit del malalt alhora d'administrar-li l'extremunció. Aquestes tovalloles les feien les noies quan anaven a estudi, i era la classe on es complementava la seva formació aprenent  a cosir, brodar, fer mitja, ganxet, etc; en realitat, era la classe de costura.
Ja ho veieu, avui parlem de camins que  ja boi no en queda ni el rastre, i també de costums i rituals que ja quasi ningú recorda... el temps gairebé ho esborra tot, només queden unes poques engrunes que he volgut recollir per fer-ne memòria.

Josep Ballabriga Clarasó



(1) En aquest poble, només hi havia una família que no s'enterrava a Figuerola,eren els Gassol, que havien aconseguit el dret a soterrar-se a l'interior de l'ésglésia.

(2) Un cop l'any, els pobles i masies dels termes de les Piles, Conesa, Biure i Rocafort de Queralt acudien a Turlanda a celebrar Santa Llúcia co-patrona del lloc. 
Antigament hi anaven per Sant Andreu que n'era el patró, però amb el temps, Santa Llúcia aclaparà tot el protagonisme.