dimecres, 28 de març del 2018

Les Piles, record Guinness.

                                                        LES PILES, RÈCORD GUINNESS 1

Deu fer uns 5000 anys que un grup d'agricultors i ramaders s'instal.laren a uns dos quilòmetres de les Piles i hi construiren un petit poblat. La zona escollida era una plana fèrtil on no hi mancava l'aigua, doncs ben a prop hi havia una font i una rasa on hi corria l'aigua tot l'any.
Pel mig d'aquesta vall, hi passava un camí que els comunicava amb els poblats o tribus veins.

Actualment desconeixem amb exactitud on era emplaçat aquest poblat, (del qual, cal dir-ho), no se n'ha trobat mai cap rastre. El que sí que es trobà, fou una petita necròpolis formada per tres sepultures de fossa, al fons de les quals hi havia dipositats els respectius cadàvers, acompanyats dels seus aixovars funeràris. (1)

L'any 1891, un pagès espilenc, el Simforià Malet  estaba arrabassant a la vora del seu tros, quan el magall va ensopegar amb unes grans pedres que cobrien un pou. El pagès va aconseguir remoure i apartar una d'aquelles pedres i va descobrir sorprès  que a sota hi havia una fossa que guardava un cadàver.

Més endavant, encara va trobar dues sepultures més que estaven com la primera, excavades al terra.
Les tombes consistien en una mena de pous, més aviat rectangulars d'una fondària total d'uns catorze pams.
Al fons d'aquesta fossa hi havia una mena de clotxa de forma rodona o ovalada d'uns cinc pams de diàmetre, i amb una fondària similar. En aquest clot hi havien col·locat els difunts.
Aquestes tres sepultures eren molt semblants, tant amb les mides com en la forma, només variava una mica la seva cobertura.
La primera sepultura estava tapada amb unes grans pedres cairades de deu a tretze pams de llargada. La segona també estava tapada amb unes pedres semblants, però més curtes; a més, al damunt d'aquestes pedres hi havia una gran llosa coberta per multitud de pedres desordenades.
El tercer enterrament era cobert per una grossíssima llosa. A la part exterior de les tombes, no sembla que es conservés cap senyal que indiqués que aquell indret era un cementiri, si no fos que a unes dotze o quinze passes de les tombes, es trobà una petita engerra de terrissa cap per avall, d'uns dos pams d'ample per dos de fondària. (aquesta mena d'olleta era molt grossera i mal cuita i estava ornada amb una mena de collaret elaborat amb el mateix material); aquest recipient devia ser on s'oferien al difunt/s diverses ofrenes (podia ser un animal o algun tipus de fruit, o potser algun líquid com l'hidromel, cervesa o llet, o qui sap si mel), (2) que a través de la mare terra "alimentava" el/s finats. (3)

Si bé les tres tombes eren semblants, els cadàvers que contenien estaven col·locats de les formes més diverses. Un estava assegut, un altre es trobava arronsat amb les cames flexionades l'una damunt de l'altra i l'últim tenia les cames obertes i flexionades a banda i banda de manera que els peus es devien tocar. El mateix passava amb el braços, doncs cada difunt els tenia co·locats de diferent forma.
Hem de suposar que aquests esquelets estaven col·locats d'una determinada forma, no per atzar, sinó amb una finalitat concreta, segurament que per aquella gent del Neolític tenia un intenció i/o un sentit simbòlic, però que a nosaltres actualment se'ns escapa.
El mateix ens passa si volem entendre  el significat dels objectes que acompanyaven el difunt, útils, eines, armes, ornaments...on estaven situats, a l'esquerra o a la dreta, a la vora del cap o a sota l'espatlla...I el sentit de les formes, els colors, el nombre... Bé, potser algun dia m'atreviré a dir-hi alguna cosa.
Però deixem aquesta llarga introducció, que he volgut fer per refrescar-vos una mica la memòria. Recordeu que vaig parlar d'aquesta necròpolis espilenca l'any 2013.Trobareu l'article al Bloc de les Piles amb el títol de "Els esquelets perduts de les Piles".

En realitat jo del que us volia parlar és de les dues trepanacions que es van trobar en dos dels tres cranis de la necròpolis espilenca.
Són de llarg, les craniotomies més antigues que s'han trobat mai a la comarca (4), i també són els únics exemplars que existeixen en la cultura dels sepucres de fossa a tot Catalunya.

Actualment se'n té una idea molt equivocada de les trepanacions prehistòriques, i sinó veieu el que en diu la "Viquipèdia dins de l'article Medicina a la prehistòria i a la protohistòria". "Imaginem-nos com es portaria a terme aquesta esgarrifosa operació en un poblat del neolític, sense cap mesura higiènica, sense les anestèsies actuals, sense la maquinària d'un quiròfan, al més agosarat, se li esborrona la pell només de imaginar-ho".

Bé, suposo que ningú es capaç de creure's ni mitja paraula aquest fragment extret de la viquipèdia.
Com es pot dir que un "cirurgià" del neolític no tenia cura de l'asèpsia, o que no coneixia algun tipus l'anestèsia !.
Com podriem explicar, doncs,  l'alt percentatge d'èxit que assolien aquestes opeacions en temps tant reculats! Els resultats canten ! Doncs un 73,53 % dels trepanats van sobreviure i d'aquests un 64,71 % la supervivència  va ser molt llarga. (després de l'operació, l'os es comença a regenerar, fins el punt que pot acabar tapant del tot el forat obert).

En un proper article seguirem pas a pas el procés d'una craniotomia i coneixerem una bona part de la farmacopea de què disposaven aquella gent tant "primitiva".


Josep Ballabriga Clarasó











(1) Per tal de situar-vos, us diré que la zona que estem descrivint correspon a una petita vall situada entre la Rasa de les Piles i el Camí de Pontils. És a la partida de les Escassanes o Cassanes, i la font de la què parlem, és la Font Freda.

(2) Devia ser algun tipus d'aliment prou consistent, perquè quan el propietari va voler saber què contenia i va veure que era com una terra fortíssima molt difícil de treure, malauradament la va trencar. Es veu que no va trovar cap tresor.

(3) Crec que és l'únic cas en la cultura dels sepulcres de fossa que es troba un objecte amb aquesta funcionalitat a l'exterior dels enterraments. A l'interior, en canvi. sempre hi havia almenys un objecte de terrissa.

(4) Penseu que els sepulcres de fossa tenen una datació que va del 4.500 al 3.100 a C.; en canvi els cranis trepanats que s'han trobat a la Conca de Barberà, procedents de Vimbodí i Montblanc, daten de l'Edat de Bronze, que és un període que va del 1.500 al 1.100 a C.

dimarts, 6 de març del 2018

Algunes famílies de les Piles pels volts de 1900. 1

                           ALGUNES FAMÍLIES DE LES PILES PELS VOLTS DE 1900. 1

Aviat farà tres anys que vaig publicar un article al Bloc de les Piles, titulat "L'any 1900 al municipi de les Piles", en el qual feia repàs al moviment demogràfic del municipi de les Piles, basant-me en el registre civil espilenc. En aquella ocasió registrava els naixements, defuncions i casaments de l'any 1900 ocorreguts als diferents pobles que formen el municipi. (Biure, Figuerola, Guimons, les Piles i Sant Gallard).

Aquest cop, només repassarem el moviment demogràfic de les Piles de l'any 1900.

Aquest any doncs, van nèixer cinc infants: Benito Briansó Camins, Maria Civit Clarasó, Antonio Pallice Meda, Teresa Puiggener Boria i Francisca Vallbona Mas.

De defuncions n'hi hagué sis: Magdalena Briansó Segura, José Cadens Roset, José Camins Rosich, Soledad Moys Prous, Salvador Palau Tarragó i Juan Recasens Prous.

Quant als casaments, n'hi hagué cinc:
Jaime Castellví Vila amb    Francisca Malet Prous.
José Costa Vergues amb    Veneranda Puiggener Cendra.
Juan Marimón Gomà amb  Rosalia Puiggener Cendra.
Juan Navarro Vallés amb   Maria Puiggener Cadens.
Magín Solé Inglés amb      Maria Balcells Masip.

Seguidament farem dos llistats, en l'un hi hauran les persones que són naturals de les Piles, i en l'altre les que són forasteres.

Espilencs: (l'any que hi ha a continuació del nom, és el del seu naixement; en tres ocasions, també hi hem posat la data de la seva mort).

Maria Balcells Masip, 1876
Benito Briansó Camins, 1900
Magdalena Briansó Segura, 1819
José Cadens Roset, (1847 -1900)
José Camins Rosich, (1899 - 1900)
Maria Civit Clarasó, 1900
Francisca Malet Prous, 1875
Antonio Pallice Meda, 1900
Maria Puiggener Cadens, 1882
Teresa Puiggener Boria, 1900
Rosalia Puiggener Cendra, 1878
Veneranda Puiggener Cendra, 1882
Juan Recasens Prous, (1843 - 1900)
Francisca Vallbona Mas, 1900

Forasters: (l'any que hi ha anotat a continuació del nom, correspon al del seu naixement i en dues ocasions, també fem constar la de la seva mort).

Jaime Castellví Vila,       1877                Vandellós
José Costa Bergues,        1875                 Sant Pere dels Arquells
Juan Marimón Gomà,     1878                 Santa Coloma de Queralt
Soledad Moys Prous,     (1899 - 1900)    Santa Coloma de Queralt
Juan Navarro Vallés,       1871                 La Tallada
Salvador Palau Tarragó, (1820 - 1900)    Figuerola (les Piles)
Magín Solé Inglés,         1871                  Bellprat

A continuació farem un llistat amb tots els descendents de les Piles, seguit del nom i cognoms dels pares respectius.

Maria Balcells Masip, filla de           Magín Balcells Masip i Marina Masip Ferrer
Benito Briansó Camins, fill de          Luís Briansó Gene i Celestina Camins Gene
Magdalena Briansó Segura, f. d.      Martín Briansó i Magdalena Segura
José Cadens Roset, f. d.                    Juan Cadens Orga i Maria Roset Carol
José Camins Rosich, f. d.                 José Camins Jané i Magdalena Rosich Tomàs
Maria Civit Clarasó, f. d.                  José Civit Ramon i Teresa Clarasó Ametllé
Francisca Malet Prous, f. d               Salvador Malet Prous i Rosa Prous Sanou
Antonio Pallice Meda, f. d.               Luís Pallice Bigas i Rosalia Meda Naya
Maria Puiggener Cadens, f. d.          José Puiggener i Francisca Cadens
Teresa Puiggener Boria, f. d.           Armengol Puiggener Saperas i Concepción Boria Briansó
Rosalia Puiggener Cendra, f. d.       Jaime Puiggener Casas i Josefa Cendra Ventosa
Veneranda Puiggener Cendra, f. d.  Jaime Puiggener Casas i Josefa Cendra Ventosa
Juan Recasens Prous, f. d.                José Recasens Gomà i Maria Prous
Francisca Vallbona Mas, f. d.          José Vallbona Bilanova i Antonia Mas Trilla

Els BALCELLS: És un dels cognoms més antics de les Piles, i encara segueix vigent. El 1900 hi havia tres famílies que el portaven. Ca la Viuda era la casa mare dels Balcells,  les altres dues són cal Rión i cal Taberner.

Els BRIANSÓ: Un altre dels cognoms més antics del poble, que s'ha mantingut fins l'actualitat. L'última família que conserva aquest cognom, és cal Tòfol. De Cristòbal o Cristòfol.

Els CADENS: Aquesta familia arribà a les Piles cap el 1735 procedent de Santa Perpètua, tot i que era provinent d'un mas del terme de Querol. La casa mare era cal Barreter, encara que després hi hagué dues famílies més que el portàren.

Els CAMINS: Aquest cognom arribà a les Piles al segle XIX. El renom de la casa és cal Mas o Maset. Podria ser que antigament el seu cognom patern fos Mas, i de fet a les Piles trobem uns Mas el 1680.

Els CIVIT: El renom de la casa és cal Borrell, i arribà al poble al segle XIX.

Els MALET: Hi havia dues famílies que portaven aquest cognom. La casa més antiga era cal Malet a la Plaça de Dalt, nomenada ja a finals del segle XVIII. Els Malet del carrer Major, provenen de Guimons, i el nom de la casa és cal Vador.

Els PUIGGENER: Aquest cognom el trobem al poble a partir de 1724. Hi havia dues famílies que el portaven.

Els RECASENS: Eren dues famílies que ja feia segles que arribaren al poble. Eren conegudes com a cal Piquer, i com a cal Marquet.

Els VALLBONA: Al segle XVI, aquest cognom era el més abundant a les Piles, doncs el portaven quatre famílies. Uns Vallbona vivien a la Plaça, i uns altres al devant de l'església. Una família que portava aquest cognom (ara extingit) era cal Maginet.

M'he saltat el cognom Pallice, perquè no prové de les Piles, doncs l'Antonio va néixer casualment al poble perquè el seu pare aleshores feia de mestre. Eren provinents de Solsona.

Cognoms materns procedents de les Piles: Trobem els Clarasó, els Boria i els Prous.

Els CLARASÓ: Aquesta família en aquestes dates feien de masovers a cal Biel. Aquesta casa era propietat dels Domenjó de Santa Coloma de Queralt. Els Clarasó són descendents de Montalegre.

Els BORIA: El primer descendent d'aquesta família  era Jaume Boria Oriol que havia nascut a Pallerols l'any 1834. Es casà amb una povilla de cognom Briansó. Aquesta casa la coneixem com a cal Fuster, perquè lògicament feien de fusters.

Els GENER: Aquesta família la trobem per primer cop al poble l'any 1771, en aquesta data vivien al castell. A la casa en dèiem cal Janillo. (la grafia del cognom és molt variada, Jané, Janer, Gené, Giner etc.).

Els PROUS: La casa pairal dels Prous és a la Plaça o carrer Major del poble. Aquest cognom el comencem a trobar a mitjans del segle XVI. Uns altres Prous emparentats amb els primers vivien al castell de les Piles com a masovers. Actualment no hi ha cap Prous a les Piles.

Els RAMON: Aquest cognom ja porta unes quantes centúries al poble. La casa més antiga és a la plaça de Dalt, i l'anomenem cal Teixidor, doncs el seu ofici era justament aquest: teixidors de lli. Hi havia dues famílies més al poble, amb aquest cognom: cal Gili (del nom propi Gil) i cal Colomo (del nom femení Coloma), aquests darrers descendents de Santa Coloma de Queralt.

I ja per acabar us voldria citar la Soledad Moys (generalment escrit Moix) Prous, que morí a les Piles perquè la seva mare era del poble; es dèia Carme Prous Sanou i estava casada amb Antoni Moix Sanahuja, mestre i secretari que era de Forès, però vivia a Santa Coloma de Queralt.

Bé, de moment deixem-ho aquí. En un proper article seguirem parlant de la resta de famílies que vivien a les Piles el 1900. Parlarem de noms, cognoms i renoms. Sortiran a escena els Jover, els Bonell, els Graells, els Huguet, els Navarro, els Segura... Parlarem de cal Salvet, de cal Melitón, de cal Magdaleno. etc.


Josep Ballabriga Clarasó