He volgut començar aquest article, fent aquesta associació de monstruós i menstrual, perquè son dues paraules que s'assemblen, i de fet no és cap coïncidència aquesta semblança. Monstre en català antic, també s'havia dit mostro i monstruo. I de menstrual, també en podem dir el menstru. Si despullem la paraula monstre del sentit pejoratiu que té, li queda un significat d'un sentit religiós, de prodigi, de quelcom fabulós, d'extraordinari, colossal, fenomenal...i naturalment també d'espantós, d'horrorós, perquè produeix aquest sentiment en els humans, que no arriben a copsar la grandiositat d'un fenòmen per ells inexplicable.
Un dels primers ritus (ritus=vermellós) en celebrar-se, va ser amb sang menstrual. Aquesta sang era ofrenada directament a la Mare Terra, de forma natural i incruenta. L'origen de cru, del qual deriven cruel, cruesa, etc., ve del llatí i vol dir "que sagna", tot i que l'arrel és indoeuropea. De kreu (sang, carn viva). A diferència de la sang mentrual, que fluïa directament a la terra, la sang sacrificial necessitava d'una víctima expiatòria, que podía ser un animal o una persona, (generalment un infant). En aquest cas, la víctima era consumida, si més no parcialment de cru en cru, i la seva sang beguda de calent en calent.
A més de vessar la sang menstrual a la Divinitat, per demanar-li o agraïr-li la fertilitat dels camps, de les pluges generoses, de les collites abundoses, etc., aquesta sang també era beguda com a font de regeneració. També era beneficiós empastifar-se'n o banyar-s'hi. (ara que banyar-se en aquesta sang, només era permès als deus).
Moltes cultures, van fer de la sang menstrual, la beguda dels Deus. A Egipte, els faraons es convertien en deus quan bevien la "Sang d'Isis", que era una ambrosia que en dèien Sa. La deessa hindú Kali-Maia, invitava als deus a banyar-se en el seu fluït sagnant, o a beure'n. Beure d'aquesta sang, era beure `l'ànima de la deessa, la "Sang del Drac". I també era a l'Índia, que la beguda sagrada, el Soma, era secretada per la Vaca de la Lluna, i era begut barrejat amb llet, en cerimònies de sacrifici. A Grècia era el Vi vermell sobrenatural, que rajava de la Dea Mare Hera. Els reis celtes es feien divins, quan bevien L'Aiguamel vermell de la reina Mab. Els deus escandinaus, sort en tenien d'aquest Néctar Diví, doncs el deu Thor havia de banyar-se en un riu de sang menstrual, si és que volia conservar la inmortalitat. El seu pare Odí, era tant poderós, perquè havia robat la Sang Sàvia de la Deessa Mare.
Aquesta libació sagrada d'un color encarnat o carmesí, simbòlicament, era d'un vermell obscur, diferent de la sang sacrificial, que era d'un vermell arterial. Aquesta secreció no és mai roja, doncs aquest color, és d'un vermell que tira a groc.
Les paraules menstruació i catanèmia son sinònimes, i es refereixen al sagnat mensual que la dona té cada mes i durant el seu període fèrtil. Com que el cicle menstrual femení, té una durada similar al cicle lunar, es va fer servir per mesurar el pas del temps, i així va nèixer el primer calendari conegut, el calendar lunar. Aquestes dues paraules, doncs, venen de mes, (del llatí mensis, i aquest del grec, mene, que vol dir lluna), derivats seus, són medir, mesurar, etc.
Fixem-nos però, en la paraula catanèmia. Té l'origen en el grec, kata, que vol dir "cap avall", però deriva de l'antiga paraula indoeuropea, kat, o sigui "cosa vessada o llençada cap a baix", que es refereix evidentment a la sang menstrual.
La sang menstrual, no només era un fluïd diví, no, sinó que també ho era (o ho és) dels simples mortals, bruixes, bruixots, ocultistes...busquen en aquest líquid la font de la juventud, o potser l'elixir de la immortalitat.
Els seguidors d'una variant del Tantra, prenen el kalas roig, que és la sang catanemial femenina, és el kala més antic de tots, el més potent,i el que té més energia.
Actualment s'està redescobrint el poder que té aquesta sang com a font de cèl.lules mare, que es podrán fer servir per la medicina regenerativa, i per a curar un gran nombre de malalties. La prova d'això és que van sorgint empreses especialitzades en recollir la sang menstrual criogenant-la... i guardant-la desprès en bancs creats expressament per aquest menester.
- Josep Ballabriga Clarasó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada