L'any 1893, mossèn Segura (1) va trobar a les Piles un poema de la segona meitat del segle XIV, d'autor desconegut. La troballa en qüestió, va tenir lloc a l'arxiu de la parròquia espilenca, guardat entremig d'un feix de documents privats i en un estat lamentable, doncs l'humitat i els corcs havien fet de les seves. El manuscrit estaba protegit per unes tapes que consistien en un fragment de pergamí de l'època, que contenien part del testament de Guilielmus de Monte Superbo, habitator de Cespilis (2). Al manuscrit l'hi faltaven els primers i darrers fulls, i en molts llocs era il.legible.
Mossèn Segura, per tal de preservar el contingut del còdex, en feu una còpia manuscrita el més fidel posible. Però, un bon dia, inexplicablement, aquest manuscrit es va perdre, i encara sort que mossèn Segura com ja hem dit, l'havia copiat!.
Aquesta transcripció del mossèn, va ser publicada els anys 1909 i 1910 a Estudis Universitaris Catalanas per Emili Moliné i Brasés amb el títol de "Passió, mort, resurrecció y aparicions de N. S. Jesucrist".
Del manuscrit se n'han conservat 2.458 versos (3), alguns en estat parcial, altres totalment il.legibles, i encara d'altres dels quals no se n'entèn el significat. A més, també hi ha moltes llacunes, amb línies desaparegudes i versos perduts.
Aquest poema narratiu, o passió narrativa en vers, sembla ser de motlle francès. Amb tot, però, potser hauriem de parlar més aviat d'un misteri (4), doncs l'espai que s'ocupa de la passió de Crist és força breu.
La primera part del poema que comença. "E s'amira car tot era ensems", fins el vers 933, explica la passió i el patiment de Jesús desprès d'haver estat apresat fins a l'ascenció.
Del vers 933 fins el 2.333, relata els esdeveniments que proven la resurrecció i l'ascenció de Crist, el descens a l'infern i la vinguda de l'anticrist. I la part final del text, (recordem que falten els darrers fulls), els signes del judici final i els quinze últims dies de la fi del món. (el text descriu només fins el dotzè dia, doncs falta el darrer full).
La confecció d'aquest relat en forma de poema, es nodreix principalment de quatre fonts, que són:
1- Els quatre evangelis canònics, que són els únics reconeguts per l'església catòlica. Són el de Mateu, Marc, Lluc i Joan.
2-L'evangeli apòcrif de Nicodem. Aquest evangeli, comprèn dues peces literàries independent. L'una és coneguda per Acta Pilati, que narra el judici de Jesús per Ponç Pilat, i l'altra és la coneguda per Descensus Chisti Inferos, que explica el devallament de Crist als inferns.
3-La Bíblia rimada de Sevilla inclou unes llegendes rimades que al poema de les Piles surten gairebé copiades. Segons Josep Izquierdo un centenar de versos de la Bíblia rimada de Sevilla coincideixen amb la narració espilenca.
4- I algunes llegendes extretes de la Llegenda Àuria de Iacopo de Varazze.
Josep Ballabriga Clarasó
Nota. En un proper article seguirem parlant d'aquesta important troballa, que com hem dit efectuà Joan Segura ara farà aviat 125 anys. Sapigueu també, que aquest manuscrit es trobà anys desprès a la Biblioteca Universitària de Barcelona, on segueixen custodiant-lo.
(1) Joan Segura i Valls 1844 - 1909. Prevere i historiador nascut i mort a Santa Coloma de Queralt.
(2) Guillem de Montargull, habitant de les Piles.
(3) En realitat són 2510 versos, doncs al text editat per Moliné, la numeració dels versos és incorrecta, i almenys uns cinquanta n'han estat exclosos del recompte general, per ser totalment il.legibles. Possiblement caldria afegir-hi uns 25 versos més, que correspondrien als fulls de l'encapçalament i acabament de l'obra.
(4) Els misteris eren representacions dramàtiques de caire religiós i d'origen medieval, que s'escenificaven a l'interior del temples. Era un teatre religiós amb voluntat edificant, que oferia passatges de la vida de Crist, de la Mare de Deu o d'algun sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada