Cap a la meitat del segle XVII, la pesta (1) feu acte de presència a Catalunya. Sembla que entrà en terres catalanes el 1648 i hi persistí fins el 1654.
Les primeres notícies del contagi a la nostra comarca les trobem l'any 1651. A Santa Coloma de Queralt hi hagué un total de 210 víctimes de la pesta, segons ens explica l'historiador i prevere colomí mossèn Joan Segura i Valls. La primera mort a Santa Coloma es produí el mes de juny i a les Piles (2) el mes de setembre.
A Guimons el primer cas el trobem el 16 de juliol de 1651.
16 de juliol. Morí encontrada Hieronima Montergull muller de Jaume Montergull de Guilmons. Fou enterrada al terme de Figuerola.
27 de juliol. More Jaume Montargull de Guilmons (és el marit de la Hieronima). Morí de pesta a la morboria de Santa Coloma de Queralt i fou enterrat a "l'hort den Romeu".
10 d'agost. Morí de pesta, Magi Gassol fadrí de Guimons. "Fou enterrat sota un marge en lo terme de Guimons a la part del cami real qui va a les Piles".
10 d'agost. Morí de pesta, Macia Gassol fadrí, germà de l'anterior. L'enterraren al mateix lloc.
11 d'agost. Morí encontrada de pesta, Agna Gassol donzella, germana dels anteriors. Fou enterrada en el mateix lloc.
13 d'agost. Morí encontrada de pesta, Hieronima Gassol vídua i mare dels tres joves al·ludits. "Fou enterrada sobre lo cami real qui va a les Piles".
14 d'agost. Mor Coloma Papiol muller de Rafael Papiol, encontrada de pesta."Fou enterrada per son marit en lo terme de Guimons a la partida (espai en blanc) ahont estava abarrancat". "Lo dia antes se li mori un fill petit tembe encontrat".
30 d'agost. "Mori Rafel Papiol de Guilmons tembe encontrat fou enterrat a la partida del Codony terme de Guimons".
Com podem veure, quatre famílies del poble de Guimons es van veure afectades per la epidèmia de pesta, la família Gassol com podem veure clarament, va ser la més perjudicada.
Josep Ballabriga Clarasó
(1) La pesta bubònica és un bacteri que es transmet principalment per les picades de les puces que viuen com a paràsits de les rates.
Els infectats de pesta els sortien uns bubons o tumoracions a l'engonal, el coll i les aixelles, pels quals els hi supurava pus i sang.
Anava acompanyada de febre alta, vòmits, confusió i deliri.
(2) En aquest mateix bloc trobareu informació sobre la pesta a les Piles. Veieu: "La pesta a les Piles cap a la meitat del segle XVII".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada