L'IL·LIMITAT PODER DE L'ORACIÓ. 1

Ja a la més remota antiguitat, l'home va descubrir la força de la paraula i a la vegada el poder de l'oració. Diem que l'oració té un poder il·limitat, perquè en realitat no té límits ni fronteres. També hi podriem afegir altres qualificatius, com que és omnipotent o que té un poder inabastable. Però aleshores em podrieu dir que aquests poders són divins, i que només els pot tenir el Creador. I en certa manera tindrieu raó, si no fos que Déu ens creà a la seva imatge i semblança i que al fer-ho ens deixà dins nostre un petit fragment de la seva divinitat. Aquesta guspira divina ens converteix en realitat en petits déus en potècia i capaços per tant d'obrar miracles. Quan s'ora amb intenció i convenciment es produeix el miracle o la màgia de la curació.

Faig aquest preàmbul introductori per tractar d'explicar com actua l'oració i entendre alhora les creences que portàren i porten al poble a invocar i/o conjurar a una determinada "Divinitat" per poder canalitzar i aconseguir qualsevol petició. Malauradament aquests precs no sempre es destinaven a aconseguir el "Bé", sino que també es destinaven a transmetre qualsevol "Mal". Sovint qualsevol oració es podia fer servir tant per curar una determinada malaltia com per transmetre-la. Era el que en dèien el "mal donat". Per tal de donar mal, calia capgirar el sentit de l'oració i adreçar-la a una entitat maligna i alhora de senyar el mal, es senyava al revès o sigui que el senyal de la creu es feia de baix a dalt i de dreta a esquerra. A més  calia fer servir la mà esquerra perquè el prec fes més efecte. (1) Per tal d'evitar que algú ens transmetés algún mal, calia tenir determinats amulets que ens protegissin o que fessin rebotar el mal al seu donador.

Però jo del que us vull parlar, és de les oracions mèdiques o remeieres, la única finalitat de les quals era la d'aconseguir la curació dels seus "pacients". Aquestes oracions es recitaven en veu alta, (a vegades entre dents), amb l'objectiu de curar o d'allunyar qualsevol malaltia. Sovint s'acompanyaven d'un ritual determinat. Totes les malalties tenien una oració propia, a vegades una mateixa oració servia per guarir diverses malalties. Per exemple. Per curar el dolor, l'erisipela, el mal donat, el cranc, el mal lleig i contra tot altre mal dolent que rosega la carn, es resava aquesta oració:

Nostre Senyor i sant Pere van de camí,
i segueixen carrera;
Encontren un mal estrany,
un mal carany,
un vent roig,
un desipel,
un desipelat,
un mal lleig,
un mal donat.
-On vas?
-A rosegar els ossos i la carn d'en...
-Mata-l'hi, Pere.
-Senyor, amb què l'hi mataré?
-Amb la señal de la santa creu.

Continuarà.


Josep Ballabriga Clarasó


(1) En el pròxim capítol parlarem de la mà esquerra, que és la mà del dimoni. Aquesta mà es feia servir per transmetre el mal.El dimoni diuen que és esquerrà......