SABIEU QUE EL CAMÍ DE SANT JAUME TAMBÉ PASSAVA PER LES PILES ? (1)

El Camí de Sant Jaume entrava a Catalunya creuant els Pirineus per diversos llocs, uns més transitats que altres. El més trillat era el que baixava per Sant Pere de Rodes o de la Jonquera, i continuava cap a Figueres, Girona, Vic, l'Estany, Sant Benet de Bages, Manresa, Montserrat i Igualada.

Un cop creuada la vila  l'Igualada, i ja al municipi d'Òdena, els pelegrins passaven o feien parada a  l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres, que havia estat priorat. En aquest punt tenien dues opcions: continuar en direcció a Cervera i Tàrrega, per fer cap a Lleida, (aquest itinerari era el més freqüent), o bé encaminar-se en direcció a Montblanc.

Si era aquest el camí escollit, passaven per Sant Martí de Tous i arribaven a l'Alt Gaià. 

Travessaven el poble d'Aguiló i la vila de Santa Coloma de Queralt, continuaven per Guimons i les Piles i a través del Coll de Deogràcies entraven a la Conca de Barberà.

Passaven per Rocafort de Queralt, Sarral, Pira, la Guàrdia dels Prats i Montblanc.

Montblanc, era i és una important cruïlla de camins rals. Aquí s'hi ajuntaven el pelegrins que venien de Barcelona, passant per Vilafranca del Penedés, a més dels que venien de Tarragona i les Terres del Ebre.

Des de Montblanc, passaven cap a l'Espluga de Francolí, Vimbodí... i s'adreçaven a Lleida, Saragossa, Logronyo... etc.

No cal dir, que els pelegrins que passaven per la Conca de Barberà, visitaven "obligadament" el monestir de Poblet, i qui sap si també aprofitaven per anar a Santes Creus i/o Vallbona de les Monges.

ELS PELEGRINS PER L'ALT GAIÀ

Hem vist que uns pelegrins arribaven a l'Alt Gaià, procedents d'Igualada. A aquesta vila anoienca hi havien arribat majoritàriament des de Montserrat, però també n'hi havia que venien de Barcelona a través del camí ral. 

A la vila de Santa Coloma de Queralt, hi confluïen diversos camins rals. El de Barcelona, passant per Igualada. El de Montblanc, que també s'anomenava camí del Camp de Tarragona. El de Vilafranca del Penedès, que venia per la Llacuna. El de Cervera, a través de la Vall de Riucorb. I el de Calaf, que passava per la Panadella.

A la vila colomina, hi havia pelegrins que arribaven pel camí ral de Vilafranca del Penedès, procedents de Barcelona. Uns havien arribat a la capital catalana per via terrestre, seguint el traçat de l'antiga Via Augusta, vora la costa mediterrània. I uns altres, la majoria estrangers, havien arribat al port barceloní creuant la Mediterrània.
Aquests pelegrins, un cop a Santa Coloma, n'hi havia uns que agafaven el camí ral de Cervera, i uns altres el camí ral de Montblanc.

Encara hauriem d'anomenar, un altre camí de pelegrinatge, que en realitat era una important i antiga carrerada que havien fet servir els monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, ja des del segle XII, per traslladar els seus ramats cap el Pirineu i aprofitar les pastures d'estiu. Aquest camí baixava per Calaf, i procedia de Cardona i Berga. Aquest camí, però, no era gaire usat pels pelegrins.

I ja per acabar aquest primer article sobre el Camí de Sant Jaume, hem de dir que a Catalunya no hi havia cap camí que s'anomenés així. Els pelegrins passaven per camins que ja existien a la prehistòria. Eren camins que des de molt antic eren usats pels vianant, on hi circulaven les mercaderies i els productes de primera necessitat, els ramats i les matèries primeres. I també eren camins que s'adreçaven a antics llocs de culte o santuaris, llocs considerats sagrats, on s'hi pelegrinava ja des de la més remota antiguitat.



Josep Ballabriga Clarasó