L any dels llegums.

                                                             L'ANY DELS LLEGUMS

L'any 2016 ja s'ha acabat, i encara no em parlat dels llegums, i això que ara n'era el millor el moment,  doncs  com bé sabeu aquest any l'Assemblea General de les Nacions Unides, va declarat l'any 2016, l'Any Internacional dels Llegums. Diuen que l'objectiu és d'aconseguir augmentar el consum humà de llegums, i així beneficiar-nos tots plegats de les múltiples propietats que tenen. Jo no hi crec amb els "Anys d'Això i d'Allò", per mi que són una pèrdua de temps, però vaja, si algú està convençut que s'en pot treure algun resultat positiu, doncs endavant.
El que sí faré, serà aprofitar l'ocasió per parlar una mica de la història dels llegums a nivell general, i també a nivell local.

Sembla ser que els llegums van ser de les primeres plantes que l'home domesticà, i començà a conrear, tot i que hi ha qui diu que primer van ser els cereals. Hi ha historiadors que ens diuen que els llegums ja fa 20.000 anys que es conreen, d'altres, però, asseguren, que només en fa 10.000. Del que sí que potser estan més d'acord els historiadors, és que la zona geogràfica on es començaren a conrear, va ser el Pròxim Orient (1), i des d'allí es van anar escampant i irradiant cap a les zones properes. O sigui, que es van anar expandint més cap a l'Orient, i a la vegada cap a l'Occident, fins arribar a les regions europees.

A Catalunya, les primeres lleguminoses cultivades de què es té constància, són les faves, els pèsols, les llenties, l'erb o la veça i les guixes. D'això ja fa uns 7000 anys.
En canvi dels cigrons, se'n té notícia inexplicablement, només 1000 d'anys a C., o dit d'una altra manera, fa uns 3000 anys. Qui sap si noves recerques arqueològiques, confirmaràn que el seu conreu és tant antic com el dels altres llegums al.ludits.


Hi ha molta varietat de llegums, una part d'ells s'han fet servir més que res per a farratge, o bé aprofitant les seves llavors per a l'alimentació animal. Alguns llegums s'han usat, tant pel consum humà com per a l'animal, com és el cas de les veces. A l'Alt Gaià, s'en fèien tres varietats de veça, que eren la veça propiament dita, el pedrerol i l'erb, s'aprofitaven per a gra, o bé per a fenc.

LES VECES
Totes les varietas de veces de què parlarem, s'han fet servir en algun moment per a l'alimentació humana, i a Catalunya, ja  n'hi ha constància des del primer Neolític, o sigui cap a 7000 a BP.

La VEÇA (Vicia sativa), tot i ser conreada al Neolític per al consum humà, molt aviat se la destinà a l'alimentació animal, tant per a aprofitar-les com a farratge, com per a gra. Les llavors són globuloses de color negre, o molt fosques. Aquestes llavors fresques o seques i mòltes es poden afegir a sopes i guisats, i també es poden barrejar amb altres farines per fer pa. Els brots tendres es poden fer servir com a verdura per a sopes i potatges. I a més, amb les seves fulles es pot preparar un succedani del te.
A les granes de veça, però, s'ha detectat la presència de dos aminoàcids que poden provocar problemas neurològics (latirisme), amb tot però, molent els grans i coient-los degudament, la toxicitat de la veça desapareix gairebé del tot.

El PEDREROL (Lathyrus cicera), en canvi, s'havia usat molt més per a l'alimentació humana, doncs es consumia el gra tendre, i era molt bo per als diabètics. La llavor és blanquinosa i una mica més petita que la veça. Aquesta varietat de veça és molt bona per als coloms, porcs i tota clase d'animals domèstics. També s'en diu guixó, guixó cigronenc, guixol, pèsol quadrat i pedrol.
Els grans del TAPISSOT (Lathyrus ochrus), eren molt apreciats per a l'alimentació humana (i animal), i havia estat molt conreat a Menorca. No crec que se'n hagués fet a les nostres comarques, doncs és molt sensible al fred.

L'ERB (Vicia ervilia), o veça petita, té un grans bastant petits, cantelluts i blanquinosos que s'assemblen força a les llenties vermelles.
L'ús habitual de l'erb, és per a l'alimentació animal, doncs és molt bo per al bestiar de llana i boví, o per als coloms; en canvi es veu que és molt dolent per als porcs, doncs si en mengen, diu que es moren, i tampoc se n'hi pot donar als ases, perqué se'ls rebenten els cascos. Havia estat consumit pels humans, tot i que no era gaire apreciat, doncs era amarg, i calia treure-li l'amargor, bullint-lo diverses vegades canviant l'aigua d'ebullició cada cop. Per tot plegat, només era consumit en époques de fam, o per les classes socials més desafavorides.
L'erb, ja es conreava per al consum humà, fa més de 10.000 anys entre la baixa Mesopotàmia i les ribes del Jordà. A Egipte també se'n menjava; en aquest país simbolitzava la delicadesa de les donzelles. En l'art cristià medieval, va esdevenir un símbol marià.
Aquest llegum, també és citat a la Bíblia com a aliment, juntament amb els cigrons, les faves, les llenties i els fesols. (2) De la importància que degueren tenir els fesols, n'és testimoni un topònim situat a la petita ciutat de Guibà, residència del rei Saul, que està emplaçada en una eminència del terreny que s'anomena Tell-el-Ful, que vol dir justament el "Turó dels Fesols".

La TREPADELLA (Onobrychis supina), és una altra lleguminosa que s'havia conreat moltíssim a les terres del Gaià els anys seixanta i setanta del segle passat. El seu conreu pot durar uns sis anys, i en anys favorables se'n poden fer dues segades. És una planta exclusivament farratgera.

En una altra ocasió seguirem parlant dels llegums que es collien a la nostra comarca. Parlarem de les guixes (que consumides en excès, poden produïr el lupinisme, malaltia que afecta el sistema nerviós), ja ho dèien els vells ja, que "feia anar fluix de cames). També parlarem dels fesols i dels cigrons.
De cigrons a les Piles se'n collien dues varietats, els "del país" que fèien un gra petitet, i el "de la boira", que fèien un gra llarguet. Però, per tal de no allargar massa l'article, serà millor que ho deixem per un altre dia.


Josep Ballabriga Clarasó








(1) Aquesta denominació de Pròxim Orient, arqueològicament parlant, engloba els països  situats a la zona del Llevant Mediterrani, que són els següents: Síria, Líban, Palestina, Israel, Turquia, Jordània, Iraq, Iràn, Líbia i Egipte. Cal tenir en compte però, que alguns d'aquests països són tant extensos, que només es consideren pertanyents a aquesta regió una petita part dels mateixos.


(2) Els fesols, direu?. Però no els van portar d'Amèrica a Europa al segle XVI ?. Doncs sí que en van portar d'Amèrica moltes varietats, però a Europa ja feia mil.lenis que n'hi havia  d'altres varietats, que justament van fer el camí invers. Però dels fesols ja en parlarem un altre dia.