Saviesa popular.

                                                            SAVIESA POPULAR 1

Cada idioma té una gran quantitat d'expressions i frases fetes que enriqueixen la nostra llengua, i que alhora reflecteixen la forma de fer i de sentir de tot un poble.
El català, com no podia ser d'altra manera està farcit d'aquestes composicions lingüístiques. Tots nosaltres al llarg dels anys n'hem sentit tot un fotimer, i moltes d'elles ens han quedat gravades a la nostra memòria, i de tant en tant les fem servir, en canvi d'altres no les tenim tant sentides però aviat les recordem quan algú en fa ús.
Doncs avui us vull parlar d'aquesta cultura popular que està tant arrelada a la parla col·loquial.

Vull començar aquesta exposició per les dues frases que són les meves favorites. De fet el significat ve a ser el mateix.
L'una és MAL DE MASSA MAL DE POC, i l'altra TOTES LES MASSES FAN MAL. Aquestes frases ens indiquen que no hem de ser radicals i que cal buscar un equilibri a les nostres vides, defugint els pensaments i fets extrems. No hem d'actuar SENSE MESURA o FORA DE MESURA, sinó amb la justa mesura.
Si aquestes dites les extrapolem al món de la política, podriem dir que l'extrema dreta és tant dolenta o tant desequilibrada com l'extrema esquerra. Ja ho diuen ja que ELS EXTREMS ES TOQUEN, perquè sovint són igual.
També podriem aplicar aquestes frases al món de la salud, com aquells que fan durant molt de  temps la "dieta de la seva", i això segurament, no pot ser bo de cap manera i a més us arrisqueu a que us diguin que SOU DE LA SEVA o que TENIU SEVES AL CAP.
Tampoc haurieu de prendre exemple del Papa Pau II (Nicodemo de Pontremoli), doncs diuen que LA VA DINYAR (1) a l'edat de 54 anys per culpa de menjar massa melons. Era el 26 de juliol de 1471, i Nicodem alhora de sopar es va menjar tres melons no gaire grossos, junt a altres coses de poca substància, la qual cosa li produí un atac de feridura que el conduí a la mort. Vigilem doncs amb les MASSES.

A COPS
Les porres són uns bastons que tenen el cap gros i rodó, i es fan servir habitualment per donar cops a algú que no vol creure. Abans aquests instruments eren de fusta, que és un sinònim de llenya, per això estomacar  algú, n'hi dèien FOTRE LLENYA. A l'Alt Gaià apallissar algú n'hi dèiem REPARTIR XAROP DE BASTÓ.

UN "PECAT" JUVENIL
Us vull explicar una història que ÉS MÉS ANTIGA QUE L'ANAR A PEU, resulta que dos xitxarel.los HO VAN FER  abans d'hora, doncs S'ENTENIEN, i va passar el que havia de passar, doncs que van FER PASQUA ABANS DE RAMS. Aquest joves que sembla ser que els BULLIA LA SANG, van començar com si diguéssim LA CASA PER LA TEULADA o això és el que considerava LA GENT DE LA SOTANA.
Els que no sou gaire RATES DE SAGRISTIA, potser no sabeu que la Pasqua florida o de ressurrecció, és una semana desprès que el diumenge de Rams.
D'aquesta relliscada, també en dèiem  CASAR-SE DE PENALTI, que en català correcte hauriem de dir CASAR-SE DE PENAL.
El significat d'aquesta expressió és evident, doncs quan es llança un penal, es dispara la pilota fins el fons de la xarxa superant qualsevol barrera.
Una altra manera d'expressar aquest trasbals juvenil, era la de SE'LS HA AGAFAT L'ARRÒS, volent dir que la cosa ja no té remei, que ja NO HI HA VOLTA DE FULL, doncs que s'hi pot fer amb un arròs enganxat?.
Parlant d'arròs, quan algún noi o noia s'havien fet grans, (HAVIEN MADURAT) i no havien trobat parella, dèien que SE'LS HAVIA PASSAT L'ARRÒS, i HAVIEN QUEDAT PER VESTIR SANTS.
Als de Santa Coloma els pobles del voltant, els dèien que ELS COLOMINS NO SÓN BONS NI AMB ARRÒS.
Tots sabem que UNA FLOR NO FA ESTIU, NI DUES PRIMAVERA, i que si TANT I TANT VA EL CÀNTIR A LA FONT AL FINAL ES TRENCA.

Abans quan naixia un infant, s'avisava a la "comadrona", vull dir la llevadora (2) o "partalera" (3), perquè assistís al part. Però a vegades, semblava que tots els infants volien nèixer al mateix dia, i aleshores se li girava molta feina a la llevadora, doncs TENIA MOLTS MELICS A LLIGAR.

QUE EN PORTARÀ DE CAPELLANS A L'ENTERRO. Quan moria una persona benestant, vull dir un "ricatxo", a l'enterrament hi assistien un gran nombre de sacerdots. De fet,aquest detall ja estava previst en el seu testament. A més també destinaven un nombre determinat de sacerdots al seu aniversari, a la novena, el cap d'any, etc. També es coneixia que el finat TENIA LA BOSSA PLENA, pel nombre de misses que es deixava, segur que així anava de pet al cel.

Quan algú NO HI ÉS TOT, li diuen que LI FALTA UN BULL, o que ÉS CURT DE GAMBALS i també que ÉS MÉS JUST QUE UN PANY DE COP, doncs per tancar bé aquests panys cal que estiguin ben ajustats. (4). 

Hi ha gent que té el do DE TREURE DE POLLEGUERA als seus semblant, que t'arriven A TOCAR EL BOTET  o a TOCAR LA PERA; quan ja N'ESTAVES FINS AL CAPDAMUNT, i estaves a punt DE TIRAR LA GORRA AL FOC, els dèies. Va noi, ja n'hi ha prou! QUE JA M'ESTÀS OMPLINT EL CUL DE TRONCS. (5)

A LA VINYA DEL SENYOR, hi ha de tot. Hi ha gent que VAN AMB LA GUINEU AL CIVADER, aquest són gent desconfiada, recelosos, tancats i fins i tot traidors.

D'altres "HASTA" ES MINJARIEN LA CARN DEL LLOP, són gent que ho arreplega tot, QUE NO DEIXIN CAURE RES A TERRA i que NOMÉS ESCOMBREN CAP A CASA SEVA. També n'hi ha que acostumen a AMAGAR LA MERDA o LA PORQUERIA SOTA L'"ALFOMBRA".

PER LLUIR S'HA DE PATIR, això vol dir que qualsevol cosa que es vulgui aconseguir es  necessita d'algun esforç o sacrifici. Hi ha gent que és molt bufada, i que es pensen que SÓN ELS REIS DEL MAMBO, són els MILHOMINS. Són aquells que quan van pel carrer VAN MÉS "TIESSOS" QUE CAGARROS.

I podriem seguir, però això ja ho farem un altre dia.


Josep Ballabriga Clarasó





(1) Aquí podriem afegir altres expressions populars que signifiquen morir-se, així diríem ESTIRAR LA POTA, ACLUCAR ELS ULLS, FER L'ÀNEC etc.

(2) Sembla ser que el mot llevadora ve de llevar, que vol dir aixecar o alçar l'infant del terra, que era on parien les mares.

(3) La paraula partalera, no l'he trobat als diccionaris. L'he trobat als registres parroquials,  designant aquesta professió femenina. Curiosament a aquests registres no hi consta mai la professió de la dona, doncs se suposa que no tenia cap feina específica, perquè ja es donava per fet que era mestressa de casa. Aquesta professió passava de mares a filles, i jo únicament l'he trobat en unes ascendents d'Anton Gaudí.

(4) A aquestes persones també se'ls podría titllar de ser MÉS RUCS QUE SABATOTS, o de ser MÉS RUCS QUE FETS D'ENCÀRREC. Sembla ser que aquesta patuleia, NO TENEN NI SAL NI OLI i només TENEN IDEES DE CAVEGUET.

(5) En trobariem moltes d'expressions d'aquest tipus, com TOCAR EL VORAVIU o TOCAR ELS COLLONS...