A LA RECERCA DE LES ARRELS MATERNES D’ANTON GAUDÍ I CORNET
Era un 9 de maig de 1843 quan es celebrà l’enllaç matrimonial entre
Francesc Gaudí Serra i Antònia Cornet Bertran. La cerimònia nupcial s’efectuà a
l’església Prioral de Sant Pere de Reus. Aquesta parella tindrà cinc fills, el
darrer dels quals naixerà nou anys després, o sigui el 25 de juny de 1852 i li
posaran de nom Anton, Plàcid i Guillem. Anton perquè era el nom de la seva mare
i de l’avi patern. Plàcid perquè era el nom del padrí de bateig i Guillem
perquè era el sant del dia. Doncs sí, estem parlant dels pares del famós arquitecte
Anton Gaudí i Cornet. (1)
He volgut començar aquesta recerca esmentant aquesta unió matrimonial
perquè en aquest moment es van unir dues nissagues: l’una d’origen francès; els GAUDÍ i l’altra
d’origen català; els CORNET
Els Gaudí de què parlem eren originaris d’una regió d’Occitània,
l’Alvèrnia, la capital de la qual és Clarmont d’Alvèrnia (Clermont-Ferrand).
El primer Gaudí que farà cap a Riudoms i s’hi instal·larà serà un
marxant nascut el 1614 a Saint Quintin sur Sioule. Es tracta de Joan Gaudí,
fill d’Antoni i Joana. El primer cop que es documenta aquest Joan a Riudoms és
el 1631 i, aleshores, se l’esmenta com a Juan Guaudin. Quan, l’any 1634,
contrau matrimoni amb Maria Escura (filla de Joan, paraire d’origen francès, i
Anna), ja té el nom i el cognom catalanitzats i se l’anomena com hem dit Joan
Gaudí.
I ara, per tal de seguir el fil de la nissaga Gaudí fins arribar al
pare de l’arquitecte, en Francesc, esmentarem totes les unions matrimonials que
s’efectuaren. En primer lloc citarem l’any de l’enllaç matrimonial i, a
continuació, nomenarem els noms i cognoms dels contraients.
? Antoni Gaudí = Joana
1634 Joan Gaudí = Maria Escura
1663 Joan Gaudí Escura = Maria Oriol Giner
1700 Josep Gaudí Oriol = Vicenta Coll Noguera
173? Josep Gaudí Coll = Maria
Figueres Roca (és el segon matrimoni del Josep)
1767 Francesc Gaudí Figueres =
Francesca Salvany Serra
1811 Francesc Gaudí Salvany =
Rosa Serra Torroja
1843 Francesc Gaudí Serra
= Antònia Cornet Bertran,
pares de l’arquitecte
ELS
CORNET
La nissaga Cornet és d’origen català. A la comarca del Bages,
concretament al municipi de Sallent, encara es conserven les ruïnes de l’antic
castell de Cornet. Les seves restes, que ja deuen tenir pels volts de 1000
anys, descansen, mig cobertes per la vegetació i la brossa, dalt d’un turó de
388 metres. Degut a la poca rellevància d’aquest castell, se l’anomenava el
Castellet de Cornet. Per
tant, d’aquest indret en descendeixen dos llinatges: els Cornet i els
Castellet.
Però deixem de banda aquests Cornet tan antics i fem córrer el rellotge
del temps uns quants segles endavant.
El 30 d’octubre de 1813, va néixer, a la ciutat de Reus, Antònia Cornet
Bertran, mare d’Anton Gaudí.
Era filla d’Anton Cornet Sans, nascut a Reus el 16 de gener de 1776, i
de Maria Bertran Buxeda, nascuda a Tarragona el 13 de novembre de 1786. L’Anton
i la Maria s’havien casat, el 16 de juny de 1810, a la capella de la Verge del
Claustre de la Catedral de Tarragona.
Anton Cornet Sans, era fill de Carlos Cornet Llombart i de Maria Sans
Fernandes. El Carlos i la Maria s’havien casat a Reus el 1764. Però potser serà
millor que us transcrivim la inscripció del seu casament, tal i com figura al
Llibre V de Matrimonis de la parròquia de Sant Pere de Reus.
Era el 5 de febrer de 1764. Carlos Cornet, fadrí courer de Santa Coloma
de Queralt, habitant de Reus, fill de Jaume Cornet, pagès, i Antonia Llombart,
conjugués amb Maria Sans, donzella, filla de Miguel Sans, pagès, i Maria
Fernandes de Reus.
Carlos, Joan, Baptista Cornet, neix a Santa Coloma de Queralt el 25
d’abril de 1736. Els pares són Jaume Joan Cornet, pagès del lloc de Sant Domí,
habitant però, a la vila colomina. La mare és Antonia Cornet Llambart (recordem
aquí que les dones quan es casaven perdien el cognom patern i adoptaven el del
marit) de la present vila. Llibre núm. 6 de Baptismes (1729 – 1755).
El 21 d’agost de 1726, Jaume Joan Cornet es casa amb Antònia Llombart
Busquets a la parròquia de Santa Coloma de Queralt.
El Jaume Joan era fill d’Andreu Cornet i de Magdalena, difunts. Tan
l’Andreu com el Jaume Joan eren naturals de Sant Domí. (2)
L’Antònia era filla de Francisco Llombart , apotecari, i Coloma
“LLombart” Busquests, els dos de Santa Coloma de Queralt. Llibre núm. 2 de Matrimonis (1631 – 1727).
I ara per fer més aclaridor l’arbre genealògic matern d’Anton Gaudí,
seguirem tots els casaments, fins arribar al matrimoni dels pares de Gaudí.
En primer lloc posarem l’any que es celebrà l’enllaç i, a continuació,
el noms i cognoms dels dos contraients:
?
Andreu Cornet = Magdalena
1726 Jaume Joan Cornet = Antònia Llombart Busquets
1764 Carlos Cornet
Llombart = Maria Sans Fernandes
1810 Anton Cornet Sans = Maria Bertran Buxeda
Com ja hem dit més amunt, una filla d’aquest últim matrimoni, l’Antònia
Cornet Bertran, es casa amb Francesc Gaudí Serra, l’any 1843, que, com sabem,
van ser els pares de Gaudí.
Els Cornet de què parlem eren originaris de Sant Domí, un poble molt proper
a Sant Guim de Freixenet, del qual n’és una pedania.
Però aquesta família (o famílies) de pagesos, abans d’arribar a Santa
Coloma, van estar vivint, uns vint-i-cinc anys, als pobles de Rauric i
Montargull, aproximadament, entre el 1678 i el 1702. Al primer quart del segle
XVIII, arriben a l’Alt Gaià i es divideixen en tres blocs familiars. Uns
s’instal·len a Santa Coloma, uns a Guimons i uns altres a Sant Gallard.
Nosaltres, en aquest article, hem deixat de banda les branques dels Cornet
de Guimons i Sant Gallard i ens hem centrat en la branca colomina que és la que
va entroncar amb la família Gaudí.
Però abans d’acabar, encara us vull parlar de dues defuncions que
afecten el tronc principal d’aquesta família. Són la de l’Andreu i la del Jaume
Joan. Veiem-les:
El dia 12 de maig de 1707, mor a Guimons “Aguialmons” Andreu Cornet
(recordem que és el pare de Jaume Joan Cornet) en casa del Sr. Guilera. Era
natural de Sant Domí. El dia següent és enterrat al cementiri de Figuerola.
El 16 de juny de 1740, mor Jaume Joan Cornet a Santa Coloma i el
següent dia fou enterrat al fossar de l’església parroquial colomina. Aquest
enterrament l’ha de pagar, l’any 1741, D. Ramon
Cugul, d’una “Causa pía” de la qual ell n’era l’administrador.
(1) A Anton Gaudí se l’anomena majoritàriament Antoni o Antonio (només
cal que feu un cop d’ull a internet). Sembla ser que l’autèntic nom de Gaudí,
ANTON, els biògrafs i historiadors, que han estudiat la seva vida i la seva
obra, l’hagin volgut arraconar.
Si bé no podem dir que Anton i Antoni siguin dos noms diferents, sí que
hem d’aclarir que fan referència a dos sants diferenciats. Quan a algú li
posaven Anton era en honor de sant Anton Abad, la festa del qual se celebra el
15 de gener. Als Anton se’ls nomenava familiarment Ton.
Els que batejaven amb el nom d’Antoni algun fill seu és perquè havien
escollit a sant Antoni de Pàdua com a patró i, aleshores, celebraven la seva
festa el 13 de juny. Als Antoni, se’ls deia també Toni (ja al segle XVI, trobem
inscripcions als registres parroquials amb el nom de Toni o Tony). Això no
passa amb el nom Ton o, almenys, jo no n’he vist mai cap inscripció.
A Gaudí, els familiars i amics, li deien Anton. Els seus col·laboradors l’anomenaven don Anton o senyor Gaudí. A
Riudoms el coneixien com l’Anton del Mas de la Calderera (a mi no m’estranyaria
que li diguessin el “Ton de la Calderera”, que és més curt, però no em feu cas,
doncs només és una suposició).
El curiós del cas és que Gaudí celebrava la seva onomàstica quan no
tocava, és a dir, el 13 de juny, festivitat de sant Antoni de Pàdua. Es veu que
l’arquitecte era molt devot d’aquest sant i, cada cop que visitava Riudoms,
anava a pregar a l’ermita de sant Antoni de Pàdua, que està situada a la part més alta del poble.
Ja sé que no cal donar-li més importància de la que té, però jo crec
que seria necessari reivindicar l’autèntic i únic nom de Gaudí: ANTON.
(2) Els Cornet de Sant Domí, no sabem d’on procedien, tampoc sabem si
ja feia moltes generacions que habitaven al poble. Potser van arribar
directament de Cornet o, potser, van venir d’Igualada. Dic això perquè la
historiadora igualadina, Maria Rita Marimón i Llucià, diu que trobà un
testament d’un Cornet de Santa Coloma, que diu que quan mori vol que les seves
restes siguin portades al fossar familiar d’Igualada. Doncs potser sí que van
venir d’aquesta vila, qui sap. Jo, tots els Cornet que he trobat als registres
parroquials van ser enterrats la majoria a Santa Coloma i uns pocs a Figuerola.
Les primeres referències que tenim d’aquesta nissaga/gues a la vila
igualadina són de l’any 1330. Sovint els trobem vinculats amb el govern de la vila com a jurats,
consellers, síndics o batlles. Els
Cornet, doncs, exercien diferents oficis. Trobem moliners,
paraires, teixidors, mercaders, algun advocat i, fins i tot, un trompador
(aquesta última professió sembla ser molt indicada per a una família que té un corn
al seu escut familiar). També trobem un Cornet que és jugador (sí ja sé que no
és una professió), que l’any 1330 promet, a les autoritats pertinents, que
durant tres anys no jugarà ni farà jugar “á cap joch de daus, cabra-boch,
d’altilena… y si ho fa caygue en pena de 20 sous per cada vegada…”.
Els Cornet més influents, però, van ser els mercaders, que al segle XV
n’eren tres o quatre famílies. L’any 1599, Felip III concedí títol de noblesa a
Agustí Cornet. Al blasó nobiliari dels Cornet igualadins hi figura un corn. Als
que es van traslladar a Barcelona hi figuren tres corns lligats. Les famílies
Cornet benestants igualadines s’enterraven a l’església de Santa Maria. Els que
vivien a Barcelona ho feien a Santa Maria del Mar.
Bé, podríem parlar d’uns Cornet ciutadans honrats de Barcelona, des de
començaments del segle XVI. Podríem parlar de Joan Lluís Cornet i Merlès, ambaixador
de Barcelona l’any 1580 i que també fou diputat del General pel braç reial. El
seu nét, Francesc Cornet i de Tamarit, va ser capità d’un galió a la batalla de
Lepant. Trobem algun Cornet militar, algun canonge, algun inquisidor… També és
obligat parlar del mecenes igualadí Agustí Cornet i Millars, que cedí un
terreny d’una extensió considerable per construir el convent dels caputxins d’Igualada,
cap el 1610, i del fill d’aquest, Jeroni Cornet Çacirera… Però potser que ho
deixem aquí.
Faig tota aquesta ressenya històrica, sobre els Cornet igualadins,
perquè podrien ser (alguns d’ells) els avantpassats materns de Gaudí. I si fem
cas del testament que cita la Maria Rita Marimón, sobre el Cornet colomí, que
vol que portin les seves restes al fossar familiar d’Igualada, jo m’inclino a
pensar que els ascendents materns de Gaudí són del ram dels mercaders, que
disposaven de sepultura pròpia a la l’església de Santa Maria d’Igualada.
